SHANGHAI. Avui era el seu dia, i des de que s'ha llevat fins que ha acabat l'examen li he concedit tot, des de fumar a l'habitacio i deixar-ho tot fet un fastic fins a preparar-li l'esmorzar i llevar-me a les 7 amb ella per practicar durant unes quantes hores l'examen oral en que jo feia el paper d'alumne. Al final tot li ha anat perfecte, fins i tot l'examen teoric, amb el qual ahir no era gaire optimista.
Aquest soc jo aguantant la "chuleta" que hem utilitzat durant l'examen. Com que no hi havia examinador, sino que ha estat una grabacio de video que despres avaluaran, i com que jo no hi apareixia fisicament, ha estat un recurs de gran utilitat.
A l'acabar, i per celebrar-ho, hem anat a sopar al Da Marco, on ja hi havia anat amb els pares un cop i amb els amics un parell de vegades. Pizza, un filet i rissotto, i amb la millor companyia. Que mes es pot demanar?
Pero, com sempre despres d'un moment de molta felicitat, m'ha vingut una baixada d'anim, en pensar que ja nomes ens queden 16 dies junts...A aixo cal sumar-li la xerrada que hem tingut sobre com estic portant la meva vida actualment, en el sentit que m'estic omplint l'agenda a base de donar classes particulars i estic deixant totalment de banda la tesina, i aixo cada dia que passa em fa sentir pitjor. Sembla que el motiu real pel que he vingut a Xina, el d'estudiar Camins, sigui el menys important, o almenys al que li dedico menys hores, i aixo em preocupa alhora que em fa sentir encara mes desorientat. Realment se el que vull?
Tinc la sensacio que estic fent massa coses pero no en tinc cap de controlada...A ella la perdre d'aqui poc, i tinc por de perdre mes coses. Em prendre un parell de dies de reflexio, pero ja avanco que he de canviar certs aspectes de la meva vida. Estic angoixat i a vegades em sento ofegat i impotent. Que m'esta passant?
Que necessites pujar al cim de certa muntanya a les nou d'un matí solejat, crec. Ànim!
ResponderEliminar