Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

sábado, 19 de enero de 2013

RODEJAT DE FRANCESOS

19.01.13


SHANGHAI. Amb motiu de l'aniversari de la Candy, la novia del Manu, el frances que esta com una cabra amb qui l'any passat vam creuar junts Vietnam, ahir al vespre vam repetir al Teppanyaki, aquest cop al del costat de Jing An Temple.




L'Oriol, el Coque i jo vam ser els unics no francesos del sopar, donat que la resta del Catalan ghetto esta penjat per Laos i Cambodja o disfrutant del cel blau de Barcelona. Qui m'ho diria que algun dia compartiria taula amb tants gavatxos! Arribat el moment, ja parlare d'ells, i es que despres de tant temps a Shanghai i de mil bromes i anecdotes amb aquesta nacionalitat, es poden treure moltes conclusions. Nomes fare una pregunta: a algun lloc del mon cauen simpatics???


Cada cop que vaig al Teppanyaki nomes ingereixo carn i peix, acabo a punt d'explotar i el dia seguent acostumo a tenir mal de panxa. Com sol dir l'Olau per beneir la taula cada cop que hi anem, no es tracta de veure qui menja mes, es tracta de fer-los perdre diners devorant plats com si fes tres dies que no ho fessim. Es la gracia dels buffets lliures...




Nomes "Pass"??? Doncs en la meva opinio es dels llocs on menjo millor i mes sa...


Contrariament a com solen acabar les quedades al Teppanyaki, ahir la nit va finalitzar molt tranquila, almenys en el meu cas. Per d'altres no tant, eh Oriol!? Malgrat aquesta calma i serenitat, hi va haver una serie de fotos que quedaran per la posteritat...




Per si hi ha dubtes, ho aclarire: la persona de l'esquerra no es una noia, es el Coque. I si, va maquillat...


1 comentario:

  1. Hola Nil des de Vilanova!!!
    Bona la foto jaja!!! acabem de deixar les festes de Nadal però a Vilanova ja es respira ambient carnavalesc!! el dia 10 de febrer la comparsa, arrivo, vidalot.... aquesta foto m´ha fet pensar amb el carnaval traspassant fronteres!!!
    Li desitjo molta sort a l´examen a la Seraphine i t´esperen uns díes en que en molts moments et posaràs "tontu" segur, són coses que ens passen quan estimem.
    Una abraçada,
    Eva Cabutí

    ResponderEliminar