Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

miércoles, 2 de enero de 2013

AMB UN DIA DE RETARD

02.01.13


SHANGHAI.




Aquest es l'aspecte que presentaven les botigues dels voltants de l'estacio de Zhongshan Park el dia 1 de gener a les 11 del mati, que es quan hi vaig anar amb la pitjor ressaca de la meva vida amb la Seraphine. Ni el primer dia de l'any para aquesta gent!!! Com be diu l'oncle del Coque, Espanya esta morta si es compara el seu dinamisme amb el de Xina. 




De bon mati tambe, la trucada del Coque disculpant-se pel seu comportament la nit anterior va ser agraida. No per mi, perque probablement va ser el cap d'any mes especial que he viscut mai, sino per la Seraphine, que ho va passar malament. Aixi, a la nit el Coque i el seu oncle van cuinar estofat de vedella i el van portar a casa, on el vam disfrutar els quatre mentre debatiem sobre Xina, la seva cultura, religions, habitants, prohibicions, educacio, etc. I, com es normal, va ser un interrogatori constant a la Seraphine. Sabieu que a Xina esta prohibit tenir parella fins als 18 anys, i en la majoria de casos si els pares o professors ho descobreixen, castiguen o fins i tot peguen al noi o noia en questio??


Al final del sopar, i amb un dia de retard, vam prendre'ns el raim que la nit anterior no ens haviem pres. La que ho va fer millor, i sense acabar amb la boca a punt d'explotar, malgrat desconeixer totalment aquesta tradicio, va ser la Seraphine. 


No hay comentarios:

Publicar un comentario