Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

martes, 22 de enero de 2013

FELICITAT DE PRESENT, TRISTESA DE FUTUR

22.01.13


SHANGHAI.




Una de les moltes coses que tinc en comu amb la Seraphine es l'admiracio per les serps. Ella molt mes que jo, tot s'ha de dir. Prova d'aixo es el tatuatge que te a la cama en forma de serp i l'anell que es va comprar fa poc. Per la seva elegancia, astucia i seguretat en si mateixes, les serps son uns animals atractius. Sovint se les associa amb l'egosime, la traicio i la solitud. Potser per aquest motiu encara m'atrauen mes. 




La reunio d'ahir amb el John Woodberry, a qui li vaig comunicar que volia reduir el nombre de classes particulars, va anar forca be. Pero segueixo amb la consciencia intranquila i nervios. Ho passare malament d'aqui a l'estiu amb la tesina, em conec molt be i ho se. 


Com deia en l'entrada anterior, no estic be. Tot plegat es una paradoxa, ja que malgrat la felicitat de present, tinc una mena d'angoixa que no em deixa estar tranquil. En el fons se molt be el que m'esta passant: tota la felicitat actual, sera tristesa de futur. Es com si el saber que d'aqui res m'espera un periode d'enorme nostalgia, solitud i entristiment, m'esta cremant per dins. 




Aquesta es la Seraphine amb el Josh, el seu millor amic de Kunming, un australia que ha vingut a Shanghai un parell de dies. Ahir vam anar amb ell i uns amics seus al Malone´s, a menjar una hamburguesa com Deu mana. Tant de bo aquesta felicitat de present no s'acabes mai...


No hay comentarios:

Publicar un comentario