Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

domingo, 27 de enero de 2013

NO ONE CAN COMPARE WITH ME!

27.01.13


SHANGHAI.




So many troubles. Are you serious? Is totally insane! Will you stop?? Let me see! Oooh foreigners!!! Is she pretty?? No one can compare with me! Damn it! I can't imagine! What do you think? Fuuuuuck you! Youuu, bitch!! Don't piss me off! Drop it. Stoooooop! Where is it?


Totes aquestes frases son les que m'he anat apuntant al llarg de l'ultima setmana a mesura que sorgien o em venien el cap. Son expressions que la Seraphine m'ha encomanat a base de repetir-les moltissims cops durant els ultims tres mesos i mig. No exagero si dic que, des de ja fa força temps, nomes he parlat catala en les trucades amb els pares, alguna quedada amb el Coque i algun sopar amb els pocs que quedem a Shanghai. L'altre dia, mentre conversava amb l'Oriol, em sortia espontaniament dir "What?" en comptes de "Que?".


No hay comentarios:

Publicar un comentario