300

05.03.13


SHANGHAI. L'altre dia vaig llegir aquesta frase, la qual em va agradar molt: When I was fourteen my father was so ignorant I could hardly stand to have the old man around. But when I got to be twenty-one, I was astonished at how much he had learned in seven years. Mark Twain.


Els pares no sempre tenen la rao absoluta, pero per mi els seus consells son fonamentals i m'ajuden a veure mes clar el cami a seguir. Escoltant-los, gairebe sempre m'han anat be les coses, i es que si soc on soc es en gran part gracies a ells.

Actualitzo despres d'una conversa de dues hores amb els meus companys de pis, on practicament nomes he parlat jo. Els he explicat histories, anecdotes, problemes i entrebancs de tota mena que he tingut a Shanghai durant el darrer any i mig, i la forma amb que els he solucionat. Ambdos m'han manifestat admiracio de que amb nomes 22 anys hagi fet tot aixo, i que ho hagi fet a Xina. 

Personalment, en trec dues conclusions. Primer, tot i que per mi el que estic fent no es tant extraordinari, tinc la sensacio que per gran part del meu entorn si que ho es. Segon, m'estic adonant que d'aquesta etapa a Shanghai cada cop parlo mes del passat, i no del futur. En una aventura de dos anys com aquesta, durant molt temps cada dia que passa es un dia mes, pero a partir d'un cert punt cada dia que passa es converteix en un dia menys. Frase del meu pare en la darrera conversa telefonica. Jo ja he creuat aquest cert punt i cada dia que passa el veig com un menys que em queda a Shanghai. 

Aquest es el post numero 300 del bloc. Es probable que no arribi al quart centenar, i es que al bloc li esta passant el mateix que a mi: cada entrada ja no es una mes, sino una menys.