SHANGHAI. Vaig arribar amb molt temps d'antel.lacio a la Mandarin House, al bell mig de Shanghai. Durant les hores previes els nervis havien incrementat exponencialment, assolint el seu maxim en veure la classe on m'havia d'examinar: l'habitacio del panic. Feia molt temps que no estava tan nervios. Gairebe no recordava com era aquest pessigolleig tant incomode a la panxa!
Mica en mica van anar arribant els que serien els meus companys de patiment, tots asiatics excepte un home america d'edat força avançada. "Good luck, man!", em va dir amb un somriure d'orella a orella. A diferencia de mi, ell semblava molt tranquil. Segurament porta molt anys vivint en aquest pais. No ho se, tampoc li vaig preguntar. En aquell moment no estava per conversar amb desconeguts.
Tot va anar molt rapid. En un tres i no res va començar el "Listening", seguit del "Reading" i finalment el "Writing". No me'n vaig adonar i ja estava tornant a casa, on tenia programats un parell de Skype's amb Europa.
Les sensacions que m'han quedat no son del tot dolentes. Considero que em va anar pitjor del que esperava, pero tot i aixi estic molt confiat en que aprovare l'HSK5. Ara toca esperar un mes fins al 24 d'abril per saber la nota. Es fara llarga l'espera...
Ahir el dia era gris i plujos, avui el dia s'ha despertat blau i alegre. A primera hora he anat a Lujiazui, el centre de negocis de Shanghai, a fer-li una visita al Consulat espanyol a Shanghai.
El motiu de la visita, fer-li unes preguntes sobre un tema que estic començant a moure, i que encara no se si acabara amb exit. Un altre dia ja parlare d'ell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario