SHANGHAI. El mes que avui iniciem es decisiu de cara a les meves aspiracions personals a Xina abans de tornar a casa. Analogament a l'argot futbolista, al març em jugo la temporada en les diverses competicions en que participo, igual que esta fent el Barça, a qui sembla que no li va gaire be...Espero tenir millor sort!
D'una banda, he de consolidar l'inici de la tesina, la qual ja he començat, no sense moltes dificultats que encara no se com resoldre. I no nomes aixo, sino que tambe he de recuperar el temps perdut...
D'altra banda, el 24 de març em deixare la pell per treure'm l'HSK5 de xines. Son ja moltes hores destinades a estudiar caracters, escoltar grabacions de cd's i escriure redaccions. Quan vaig examinar-me de l'HSK4 al desembre i el vaig aprovar, em donava per satisfet, i el 5 el veia com un repte que si acabava en exit be, i sino tambe. Avui, pero, sento que l'he d'aconseguir si o si, per orgull.
Paral.lelament, vull seguir donant classes com a minim tres dies per setmana per mantenir l'autofinançament d'aquesta aventura. I tambe vull augmentar les hores de gimnas per encarar els ultims mesos a Shanghai en la millor condicio fisica possible. Obviament, tambe tinc ganes de disfrutar de la vida social shanghainesa, quedar amb els amics i passar-m'ho be.
Comença doncs, l'ascencio a l'ultim port, el que te rampes mes dures que fan exprimir al maxim les capacitats fisiques i sobretot mentals del ciclista. Un port en que el clima no acompanya: es fred i sense gaire visibilitat. Pero, un cop a dalt de tot, el descens promet ser assolellat i amb un paisatge idil.lic. A l'altra banda de la muntanya, hi ha Barcelona.
Un petó molt fort i tota la força que necessites per seguir pel teu camí. Segur que no serà tant difícil com la visita als sogres.
ResponderEliminarA Barcelona esperem abraçar-te aviat.
Mercè