SHANGHAI. Mai em cansare d'aquestes vistes de cami al metro. L'edifici il.luminat de color blau a la part dreta del skyline es el "World Finantial Center", el 4t edifici mes alt del mon. Pero...veieu com esta creixent el que esta immediatament a la seva dreta? Es preveu que estigui acabat en un parell d'anys, i passara a ser el 3r del ranquing. Quan vaig arribar fa 10 mesos, ni es veia...Avui, ja arriba als 400 m d'alcada!
Ja estem arribant a final de Juny. Gairebe 10 mesos despres de la meva arribada a Shanghai, estic en un altre moment de presa de decisions. Be, en el fons ja han estat preses: no torno a Barcelona fins l'any que ve.
Ho dic ara perque, tot i tenir clara la decisio des de fa temps, en els darrers dies m'estic adonant que gran part dels amics que he fet en aquests mesos estan tornant tots al seu pais d'origen. En les ultimes setmanes, els sopars i festes de despedida s'han anat repetint una darrere l'altre, i a l'obrir el Facebook i anar al grup SHANGHAI, no deixo de veure estats de fer maletes o de retrobades a Alemanya, Anglaterra, Italia, etc. I penso: Collons! Es que si volgues, jo tambe podria fer com ells i estar a Barcelona dema mateix!!
Pero com dic, la decisio esta presa. I no perque no vulgui tornar, perque es obvi que no hi ha dia en que no pensi en tot el que tinc alla, sino per una rao ben senzilla que es resumeix en la frase del meu avi Antoni el dia abans de volar a Xina: "Ens tens aqui". Barcelona no desapareixera en dos anys, i aqui es poden fer moltes coses en un estiu.
En definitiva, com va dir-me literalment el meu pare per telefon l'altre dia, la finestra hi es. Esta tancada, pero hi es.
Ho dic ara perque, tot i tenir clara la decisio des de fa temps, en els darrers dies m'estic adonant que gran part dels amics que he fet en aquests mesos estan tornant tots al seu pais d'origen. En les ultimes setmanes, els sopars i festes de despedida s'han anat repetint una darrere l'altre, i a l'obrir el Facebook i anar al grup SHANGHAI, no deixo de veure estats de fer maletes o de retrobades a Alemanya, Anglaterra, Italia, etc. I penso: Collons! Es que si volgues, jo tambe podria fer com ells i estar a Barcelona dema mateix!!
Pero com dic, la decisio esta presa. I no perque no vulgui tornar, perque es obvi que no hi ha dia en que no pensi en tot el que tinc alla, sino per una rao ben senzilla que es resumeix en la frase del meu avi Antoni el dia abans de volar a Xina: "Ens tens aqui". Barcelona no desapareixera en dos anys, i aqui es poden fer moltes coses en un estiu.
En definitiva, com va dir-me literalment el meu pare per telefon l'altre dia, la finestra hi es. Esta tancada, pero hi es.
Foto de fa uns mesos, mentre tornavem cap a casa a les 5 de la matinada despres d'un partit del Barca. El Jere, com un xino mes, es va quedar clapat. Ell ha estat el primer dels catalans a marxar, tot just fa un parell de dies. Em sap greu no haver anat al seu sopar de despedida degut a l'examen del dia seguent...Jere, felicitats per la 4a posicio al Global Marketing Competition!!
s'han de prendre decisions i tu ho has fet! ;)
ResponderEliminar