Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

sábado, 9 de junio de 2012

TEPPANYAKI

09.06.12

SHANGHAI. Com anunciava ahir, la nit passada vaig debutar al Teppanyaki, un restaurant que, tot i ser un pel car pel que estem acostumats a gastar en apats a Xina, et permet disfrutar d'un buffet lliure de carn i peix de qualitat, aixi com tambe de Sake, una beguda alcoholica japonesa que prove de l'arros, i que a mes d'un el va animar mes del normal. Be, de fet a tots...


Aqui l'Adria, jo i el Santi a punt d'agafar l'ascensor per dirigir-nos al Teppanyaki. Com no pot ser d'una altra manera, amb la primera equipacio de Renmin, es a dir, camisa de quadros!

Al restaurant ens vam ajuntar 28 persones, moltes de les quals no coneixia de res i eren bastant mes grans d'edat. A mes, a la mateixa sala hi havia un altre grup d'espanyols, que com a minim provenien de l'Espanya profunda. Un d'ells, amb un accent andalus que feia por, es va dirigir a mi amb un: "Donde arde la noche en Shanghai?!".



Al Teppanyaki, la forma de menjar es peculiar. Un cop asseguts i demanats desenes de plats, es posen dos cuiners del local a la mateixa taula i ho cuinen davant teu. Despres, amb la panxa plena i amb una copa de mes a sobre, tots vam voler una foto fent de cuiners.


Quan a les 12 ens van fer fora, vam anar al Phebes, una discoteca que es caracteritza per la barreja de personalitats que s'hi troben. Aixo si, abans vam passar forca estona al carrer fent vida social i alguna que altra tonteria, com la d'agafar un cartell mig abandonat i exhibir-lo sense cap motiu al mig del carrer.

Avui, despres de tota la nit d'ahir i amb una xafogor insoportable - tant que mentre escric aixo tirat al sofa em cau la gota de suor pel front - es un autentic dia de gossos. Pero tocara comencar a currar de veritat...

No hay comentarios:

Publicar un comentario