Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

lunes, 11 de junio de 2012

VULL PERO NO PUC

11.06.12

SHANGHAI. Per si algu vol aprendre algunes paraules en xines...


En el moment que menys ho desitjava, ha arribat la xafogor insuportable que ja fa dies que dura. D'aqui a unes setmanes segur que sera molt pitjor, pero ha estat el canvi tan brusc de temperatura sumat a l'altissima humitat el que ens esta deixant a tots morts. No exagero si dic que ahir, sense anar mes lluny, vaig passar-me mitja tarda tirat al sofa sense energia, mig despullat i suant sense parar, com si el simple moviment d'aixecar-me a beure aigua fos tan dur com anar a correr una marato.

Aixi, el que havia de ser un dia de treball i estudi va convertir-se en una lluita contra mi mateix per fer quelcom de profit. Al final, i no sense posar-hi pel mig tota la meva forca de voluntat i mes, vaig acabar prou content amb tot el que vaig avancar. Avui em trobo en la mateixa situacio, i es que el temps segueix igual d'apocaliptic...No m'agrada com ha comencat aixo...


De les poques coses utils del dia d'ahir: posar una rentadora. Pero ella tambe estava mandrosa degut a la xafogor i es va tornar boja!! Va comencar a moure's i a donar salts. Semblava que estigues enfadada per donar-li feina quan no volia...Al final, vaig haver de recorrer a una solucio molt "chapucera" per obligar-la a treballar sense que passes cap desgracia.


No hay comentarios:

Publicar un comentario