Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

lunes, 25 de junio de 2012

10 ANYS D'HISTORIA

25.06.12

SHANGHAI. Avui ha estat la tercera vegada que he baixat a l'estacio de metro de Shanghai Science and Technology Museum, despres d'anar a Tongji a recollir uns papers necessaris per renovar el visat. M'agrada molt el parc enorme que hi ha nomes sortir-ne.


Es un parc sense personalitat, fet en un despatx sense cuidar-ne els detalls, a base de posar-hi fonts, arbres, grans passejos, columnes, etc. En definitiva, fet sobre una gran extensio de terreny a base de talonari, igual que la majoria de noves construccions shanghaineses, que per cert no s'aturen. Nomes en el trajecte des de l'aeroport fins al centre de la ciutat, a banda i banda de l'autopista esta ple de grues aixecant edificis, pavellons, parcs, etc. 

S'enten que molta gent pugui criticar Shanghai per la poca personalitat de la seva arquitectura, pero per una persona practica com jo, ja m'esta be. D'altra banda, aquesta caracteristica propia de la capital economica xinesa es molt comprensible quan un s'adona que Shanghai no te historia, i es que tot el seu creixement va comencar fa tot just 10 anys, quan encara no hi havia cap dels rascacels que te actualment. Acabo de buscar la data de construccio de tots els edificis mes emblematics i alts de Shanghai, i el mes antic es del 2002...



Bastant caotic l'edifici on he anat amb l'Olau a fer els tramits per renovar el visat: molta gent, mes desordre, xinos pensant-se que ets tonto i intentant colar-se sense cap mena d'escrupols, necessitat de fotos carnet d'una mida especial que ens han fet perdre el nostre torn a la cua, etc. En definitiva, el que sol passar sempre en aquests casos. Per sort, ara tinc temps i no m'he agobiat gens.

No hay comentarios:

Publicar un comentario