Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

miércoles, 6 de junio de 2012

UN RECORD QUE SERA FUTUR

06.06.12

SHANGHAI. El passat diumenge 3 de Juny es va disputar la Cursa Ciclista de la Bonaigua, una de les meves preferides del calendari catala. I els pares m'han comunicat que he rebut una carta a Barcelona amb la informacio de la Cursa de les Tres Nacions, el proper 17 de Juny, amb sortida i arribada a Puigcerda.


Se que constantment al blog parlo de coses que no tenen res a veure amb Shanghai, pero si ho faig es perque sovint penso en tot el que acostumava a fer en el passat i que ara ja no faig. Es com si, malgrat tenint clar el que estic fent aqui, a vegades m'entrin els records de tota una vida passada. Venir a Shanghai ha suposat un canvi enorme en la meva vida. Es tracta d'un canvi que, malgrat que algu pugui opinar que cap a malament en certs aspectes - m'incloc jo mateix en aquest grup -, en molts d'altres esta sent molt positiu. Es podria dir que es el cop d'efecte que necessitava per aprendre de la vida, i no nomes de matematiques i marques de bici.

Tornant al tema de la bici, nomes espero que quan torni res hagi canviat tant com perque segueixin havent-hi aquestes curses que cap de setmana rere cap de setmana feia per tot Catalunya durant la primavera i l'estiu. I es que durant els anys previs a aquesta aventura a la Xina, gran part de la meva vida era sobre dues rodes.

Citant paraules textuals del meu pare - alias JoC -, "que les llagrimes nostalgiques que em cauen avui siguin el combustible per aconseguir aquestes fites dema, quan torni a visitar el meu preuat Pirineu".


Remenant fotos antigues he trobat aquesta i no m'he pogut estar de penjar-la. Correspon al 28 d'Agost de l'any passat, es a dir, el dia abans d'agafar el vol a Shanghai. En aquest moment tot just acabava de fer l'ultim bany a la piscina de Sant Feliu, posterior a la tambe ultima pedalada. De bojos el moreno paleta que tenia!! Als bracos ja no, pero a les cames encara el conservo forca visible...mes de 9 mesos despres. Van ser moltes hores sota el Sol!!

1 comentario:

  1. Nil podries publicar una foto amb el després xDDD


    Toni

    ResponderEliminar