Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

miércoles, 27 de junio de 2012

BAMBU I KTV

27.06.12

SHANGHAI. Com que avui no se que explicar, parlare de dues coses que tenen un pes rellevant a Xina.


D'una banda, el bambu. La majoria dels andamis en totes les obres xineses estan fets en gran part de bambu. Aixo seria impensable a qualsevol lloc d'Europa, pel risc d'accidents que comporta. La veritat es que mes d'un andami a vegades m'ha fet por de passar-lo per sota, i des de que estic a Shanghai en dues ocasions he sentit dir que un xino s'ha matat en la construccio d'un edifici. I es que no escatimen gaire amb la seguretat, "van a sac" (Avia Dolors, quina es l'expressio correcta en catala?).

A mes, bambu es del que s'alimenten els ossos panda. Jo encara no n'he vist mai cap. Tampoc espero trobar-me'l al mig de People's Square, pero se que es un animal emblematic de Xina. Qui no recorda l'escena de Torrente en que pregunta a la cambrera xinesa si es pensa que es un os panda per haver-li portat bambu?


D'altra banda, el KTV, mes conegut per nosaltres com Karaoke, es un punt de reunio molt utilitzat pels xinos en el seu temps d'oci. Sempre que he tingut un sopar amb xinos, en comptes d'anar a ballar, solen preferir anar a cantar. El dia que vaig flipar mes va ser quan, a les 6 del mati, quan ja nomes pensava en anar a dormir, un grup de xinos em va convencer per anar al KTV fins les 9...De bojos!

Per cert, en aquesta foto d'un dels KTV de Shanghai, s'oberven en primer pla dos policies en bicicleta. A veure quan prenem exemple a d'altres ciutats del mon!

2 comentarios:

  1. Nil, Feia molts dies que no havia llegit el teu blog, estava molt endarrerida de notícies, però ara ja m'he posat al dia. El comentari que fas del bambú en les bastides (andamis, no) m'ha fet molta gràcia perquè és de les úniques coses que recordo de Shangai. I referent a l'expressió que em preguntes, "a sac", l'he trobada com a bona en el diccionari castellà-català editat per la Enciclopèdia Catalana. A mi també em sona bé. Que passis un bon estiu, aquí també ha començat i és molt pesat. Un petó.Àvia Dolors

    ResponderEliminar
  2. A mi també és la imatge que més em va colpir de xanjai. No m'acabava de creure que es pogués fer una bastida de + de10 pisos amb bambú.

    Avui t'he vist a la foto "trucada" per als avis. Ha quedat perfecte.

    OriolBV.

    ResponderEliminar