Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

sábado, 16 de junio de 2012

DIA AGREDOLC

17.06.12

SHANGHAI. Fins i tot un dissabte a les 18h el Campus de Tongji University esta ple de gent!! Shanghai es una ciutat que mai s'atura ni dorm.


Si vaig anar un dissabte a les sis de la tarda a Tongji es perque tenia l'examen a aquesta hora. Una hora estranya, pero que a mi m'agrada. Sempre m'ha agradat fer horaris completament diferents a la resta de mortals. De fet, m'encanta estar fent quelcom sabent que no es l'hora estipulada com a "normal" per fer-la.

Sobre l'examen, poca cosa a dir. El professor no va ser dolent, i tot i no ser extremadament facil, era molt factible havent estudiat un minim. Parlant clar, i amb perdo per l'expressio, no hi havia les "cabronades" o problemes amb trampa i mala intencio que son una constant al llarg de la carrera de Camins. Sent l'ultim a abandonar la classe, vaig entregar-lo mes que satisfet despres de poc mes de dues hores. Espero treure bona nota i tot!


Hores abans de presentar-me a l'examen, repassant. Ni per estudiar em deixes tranquil Crispy?? Aqui com el veieu, se'm va quedar adormit amb el meu brac de coixi mentre jo resolia problemes d'hidrologia subterrania.



I aquests son els meus companys de classe, igual de nerviosos que jo just abans d'entrar a fer l'examen. La seva cultura es totalment diferent, pero el comportament abans d'examinar-se va ser el mateix que sempre he observat, tant al Betania-Patmos primer com a la UPC despres. Sembla que es una conducta internacional.

I us preguntareu, si l'examen em va anar prou be i ja he acabat el curs de Camins, per que el titol del post "Dia agredolc"? Doncs molt senzill, el que havia de ser una gran nit de festa va acabar malament...

Per un cumul de circumstancies que no explicare, al llarg de la nit van anar passant-me coses negatives una darrere l'altre. Aixo, sumat al cansament, va fer que acabes arribant a les mans en una baralla amb un xino. Jo en cap moment la vaig buscar, pero em va provocar i no em vaig saber controlar. Se me'n va anar de les mans, ho reconec, i avui me'n penedeixo. No valia la pena. Tot i ser bastant violenta la situacio, no va passar res greu, i es que els goril.les de discoteca no van trigar ni 2 minuts a apareixer i fer-me fora a empentes i insults...El curios de tot plegat, que el xino, que repeteixo va ser qui va comencar-ho tot, va quedar-se a dins com si res. En la meva opinio, l'odi que certs xinesos comencen a tenir cap a nosaltres, els estrangers, esta creixent...I, obviament, entre ells es protegeixen. Perque clar, si un xino i un no xino es barallen, la culpa sempre es del no xino.

No hay comentarios:

Publicar un comentario