Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

miércoles, 14 de septiembre de 2011

FORSA BARSA!!

14.09.11
SHANGAI. Escric el titol sense "c trencada" i "titol" sense accent perque el meu nou ordinador comprat aqui no te accents! A mes, tot i que teoricament havia d'estar en angles, hi ha bastantes coses en xino.

L'altre dia vam anar a un pub irlandes a veure el Barsa, a on ens va portar el Santi, amic del Jere que viu a Shangai. Erem els unics cules i catalans que hi havia. La resta eren anglesos borratxos que jugaven al billar i al sortir ja us podeu imaginar a on anaven...El partit va estar forsa be, i el menjar millor (com trobava a faltar una bona hamburguesa!!). Tot i aixi, el 2-2 final ens va deixar un gust amarg a la boca.

Publicado por en

4 comentarios:

  1. Anónimo15 de septiembre de 2011, 1:41

    Hola Nil, ja saps que a mi això del futbol no és el que més em motiva però t'entenc molt be que estant tant lluny, fins hi tot jo aniria a veure el Barça i em posaria una samarreta i tot. Jo estava a Madrid treballant i també m'hagués agradat guanyar com ens te acostumats en Pep, encara que sols fos per fer rabiar els madrilenys. Be, un petó. Lou

    ResponderEliminar
  2. Anónimo15 de septiembre de 2011, 2:05

    Hola Nil, ahir et vaig deixar un comentari i sembla que no vaig saber publicar-lo bé. A veure si avui m'en surto.
    Deia que suposo que el partit de la foto era contra la Real Sociedad, no? Com que ara sembla que ens agradi dominar el joc però no el marcador i anar fent resultats 2-2, hagués pogut ser també el del Milan. Però m'imagino que devia ser molt dur aixecar-vos a les 2,45 a.m. per poder-lo veure.
    La foto molt bé encara que no es veu cap detall xinés. A veure si al final tot plegat serà un muntatge!!! (:-).
    Una forta abraçada. JoC.

    ResponderEliminar
  3. Anónimo15 de septiembre de 2011, 10:40

    L'altre dia et vam enviar un comentari en nom de l'avi Antonio i meu però no vam saber enviar-lo correctament i se'ns va esborrar. Ara em sembla que ja sé què va passar. Procurarem fer-ho bé.
    Avui és el meu sant però ho vam celebrar ahir. Ho vam fer al terrat de Bruc i va ser molt agradable la fresqueta que hi feia. Com que suposo que em vols felicitar et dic moltes gràcies. Adéu, Nil. Et recordem i ens agrada saber notícies teves. És com una novela d'aventures però serà amb "final feliz". Molts petons dels teus avis. Amtonio i M. Dolors

    ResponderEliminar
  4. Nil Cabutí Borrell16 de septiembre de 2011, 2:39

    JoC aquest 2-2 va ser el de la reial societat! Avia felicitats! jo tambe puc deixar-me comentaris. M'hagues agradat anar al berenar, segur que el menjar estava molt bo, i no es basava en fideus i arros amb verdures jeje

    ResponderEliminar

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)