Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

domingo, 28 de agosto de 2011

ÚLTIM DIA

28.08.11
BARCELONA.
Per fi demà comença l'aventura. Les sensacions que tinc aquests últims dies són les mateixes que les hores abans d'un examen important o d'una cursa de ciclisme. L'únic que vull és que comenci ja, m'és igual el que em trobi, però que comenci ja! La darrera setmana he anat bastant estressat. Per exemple, havia de comprar tot el necessari per marxar tranquil, tallar-me el cabell (no m'arriscaré a que me'l talli un xino a la seva moda) o fer que la maleta tanqués (cal dir que gràcies a l'ajuda de la meva mare, sinó encara estaria saltant-hi a sobre).

Però sobretot, el més important era despedir-me de la gent que estimo i que encara que no els hi digui directament els trobaré molt a faltar. Però com solen dir, això no és un "adéu", sinó un "fins després", i 11 mesos passen molt ràpid.

L'últim matí al nostre petit país l'he passat a un dels meus llocs preferits, al Coll de la Creueta, on hi he arribat amb bici per la Collada. Com trobaré a faltar aquesta sensació de llibertat i silenci pedalant enmig de boscos i muntanyes, encara que els polígons de Cerdanyola i Rubí sempre m'han agradat jeje


No hay comentarios:

Publicar un comentario