Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

miércoles, 15 de agosto de 2012

PLATJA, SIESTA I FESTA

16.08.12


XIAMEN.




Per fi puc dir que m'he banyat al mar a Xina! Ho vaig fer fa uns dies a Hong Kong, pero considero Hong Kong un pais diferent. Aquest cop ha estat a l'illa de Gu Lang Yu, a 20 minuts en ferry de la ciutat de Xiamen.








Juanjooooo! No ens la colis eh! Nomes arribar a l'illa vam pujar a un mini bus que feia un tour per aquesta. El que no sabiem es que s'havia de pagar. Quan ens vam enterar, vam apoquinar la part corresponent al trajecte que haviem fet i vam continuar caminant, a la recerca de la platja perfecte plena de xiringuitos per devorar una paella i uns xipirons. Que il.lusos...aixo a Xina no existeix!










La forma dels xinos d'anar a la platja, ben diferent a l'occidental: molts paraigues per evitar el Sol, la gent molt tapada, ningu amb el picnic i begudes fresques portades des de casa, etc. Si mes no, es curios. 




Abans d'acabar com gambes, vam completar la volta a la illa, passant per l'unic poble de la zona. Un poble petit, acollidor i ple de gent que ens saludava i amb qui vaig poder practicar forca el meu xines. Com per exemple en aquesta botiga de gelats, on vam regatejar tan el preu que al final per orgull no vam comprar res. Va ser molt divertit, i es va formar un cercle al voltant nostre com si estiguessim fent una performance. Be, de fet l'estavem fent continuament. Jo en particular em sentia com un animal de fira.






Amb la posta de Sol vam agafar el ferry de tornada a Xiamen, on, despres d'una merescuda siesta d'un parell d'hores, vam sortir de festa. L'objectiu: no acabar al mar. El resultat: una nit molt divertida en un local on erem els unics estrangers. La sorpresa: que per ser estrangers ens van donar una taula a la disco amb beguda i fruita gratis. De bojos!




2 comentarios:

  1. Nil!!! Després de tan de temps llegin el teu blog he decidit copiar-te la idea (espero que no t'enfadis) i fer el meu mateix versió francesa. Per cert gràcies per anormenar-me'n l'altre dia! Et deixo el link per que hi passis!

    http://parisviabarcelona.blogspot.fr/

    ResponderEliminar
  2. Hola Nil avui fem maletes i demà volem cap a Shanghai! Quina ilusio tornar a veure't i passar uns dies tots junts amb tu :)
    Un peto
    Lou

    ResponderEliminar