Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

domingo, 12 de agosto de 2012

ULTIM DIA A HONG KONG

12.08.12

HONG KONG. En l'ultim dia a Hong Kong abans d'anar cap a Canton, hem visitat el Temple de Wong Tai Sin. Sincerament, ha sigut un "fail" bastant gran. No nomes estava a l'altra punta de la ciutat, sino que a mes no tenia res d'especial...Un temple xino com qualsevol altre.




Una foto imprescindible. Amb l'estatua del cavall, l'animal al qual pertany la gent nascuda el 1990 en l'horoscop xines. El nen insistia tant en apareixer a la foto, que no li he pogut dir que no. No nomes ell volia una foto amb nosaltres, ens deuen haver demanat en total unes cinc families que ens fotografiessim amb elles. Potser, com que venen de pobles de la Xina interior, no estan acostumats a veure gaires estrangers.


Ara l'Adria i el Lluis han anat a pujar al "Peak tram", el famos mirador de la ciutat, que nosaltres anomenem Pica d'Estats. Jo m'he quedat a l'hostal disfrutant de la marato dels Jocs Olimpics i xatejant amb amics de Barcelona que feia molt que no hi parlava. Toni, a veure quan et deixes veure per Shanghai eh!


...

Doncs si, tinc una flor al cul. Ahir finalment vaig aconseguir trobar-me amb l'anglesa que dos dies abans havia trobat la meva camera i recuperar-la. I amb ella, tambe he recuperat la prova del meu primer bany al mar des de fa mes d'un any. Oh yeah!!



I us preguntareu, com va poder contactar amb mi al trobar-la? Doncs gracies a una foto que fa temps vaig fer-li al DNI espanyol per autoritzar als meus pares a anar a recollir un paper a la UPC. A vegades aquest document que m'agradaria no haver de tenir, tambe pot aportar quelcom positiu... Gracies a ell, va poder agregar-me al Facebook i va enviar-me un missatge que de casualitat vaig llegir dues hores abans que agafessin el vol de tornada a Londres. De bojos!!

1 comentario:

  1. Com b dius, tens una flor al cul!!

    A Hong Kong encarar fan allò dels llits calents que diuen?

    OriolBV.

    ResponderEliminar