Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

jueves, 23 de agosto de 2012

BEIJING, SEGONA PART

23.08.12


BEIJING. Si a Hong Kong hi vaig anar primer amb els pares al Febrer i hi vaig tornar aquest mes amb amics, a Pequin ha estat tot el contrari: hi vaig venir per primer cop a l'Octubre amb els companys de Camins i hi he tornat ara amb la familia.




Viatjar amb la familia es molt diferent a viatjar amb amics, en molts aspectes. Tant una com altra forma de viatjar tenen avantatges i inconvenients. Ara no em posare a discutir-los. El que esta clar es que venir a Beijing amb el tren d'alta velocitat en poc menys de 5 hores es una enorme avantatge comparat en venir amb un tren de 21 hores i seients durs...

Sigui com sigui, en el dia d'avui hem visitat la placa de Tiananmen i la Ciutat Prohibida. Ho recordava tot molt diferent! Ho atribueixo sobretot al grau de cansament de l'altra vegada i a l'immillorable dia que ens ha brindat avui la capital xinesa. Ara aprofito el petit descans a l'hotel per actualitzar el blog abans d'anar al mercat d'insectes a sopar. 






Aquest ha estat el nostre guia. Un personatge, si mes no, peculiar...




I aquest es, suposadament, el nebot de l'ultim emperador xines. Suposadament es catedratic de la Universitat de Beijing, i es un dels 200 xinesos entre l'1,4 bilions que hi ha a tot el mon que coneix a la perfeccio la caligrafia dels 80.000 caracters xinesos. Tambe suposadament aquest senyor un dia a la setmana es convidat a la Ciutat Prohibida per rebre els turistes i dedicar-los una pintura. 

No he parat de dir suposadament perque, curiosament, avui era un d'aquests dies. I, curiosament, nosaltres hem estat un dels afortunats de coneixe'l en persona en una sala de la Ciutat Prohibida on, tambe curiosament, nomes hi havia guies amb turistes estrangers. El preu d'una pintura, per sobre els 150 euros...Potser si que era el nebot de l'ultim emperador i un personatge famos a tot Xina, pero a mi nomes m'olora a un altre dels "timos" propis d'aquest pais...




Tiananmen, una placa amb molta historia i que m'agrada molt.










Que be que estic menjant aquests dies en comparacio al meu dia a dia a Shanghai. Salmo, pasta amb mozzarella i parmesa, carn, etc. No em puc queixar de res!


1 comentario:

  1. Hola família, Us estem veient des de Sant Feliu amb la Merce. Com va la cama de la Lourdes? Nil, que bé que t'ho passes, Pensem molt en vosaltres, i ens agradaria ser-hi també pero no pot ser, Molts petonets de pART DE TOTS, eLS AVIS

    ResponderEliminar