Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

jueves, 9 de agosto de 2012

DORMINT AL COMPAS DE LES ONADES

09.08.12

PLATJA DE LOWER CHEUNG SHA, MUI WO, HONG KONG.


Avui actualitzo el blog d'una forma, si mes no, peculiar. Assegut a mitja nit davant del mar en una platja paradisiaca d'una de les illes de Hong Kong, gaudint de l'agradable brisa marina i del relaxant so de les onades perdent-se a l'horitzo. Quants mesos feia que no gaudia d'aquesta pau i tranquilitat? Molts. Mes ben dit, masses. No es ben be el mateix que pujar un port de muntanya del Pirineu un diumenge a les 9 del mati, pero s'hi assembla forca.



El dia, pero, no ha comencat del tot be. El pla inicial d'anar a Macao se n'ha anat en orris per la no disponibilitat provisional del passaport de l'Adria. Com a alternativa, hem agafat un ferry fins a aquesta magnifica illa.

Ara es gairebe la 1 de la matinada i no tenim un sostre on passar la nit. Tampoc el volem. Avui dormirem davant del mar, al compas de les onades. Despres de molt temps en una ciutat tan estressant com Shanghai, es magnific!


La nota negativa del dia: que he perdut la camera de fotos. Quina rabia! He estat perseguint gairebe dues hores l'autocar on me l'he deixada, i fins i tot he parlat amb el conductor per telefon, pero sembla que no hi ha res a fer...No nomes em fa rabia per la camera en si, sino tambe per totes les fotos del dia d'avui, fins ara les millors del viatge. I es que en elles hi havia la prova del meu primer bany al mar despres d'un any...

No hay comentarios:

Publicar un comentario