Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

martes, 28 de agosto de 2012

S'APROPEN CANVIS

28.08.12


SHANGHAI.




Fa exactament un any a aquesta hora, estava pedalant pujant el Coll de la Creueta, la meva muntanya preferida del Pirineu Catala. Era el dia abans d'emprendre el vol en aquesta aventura a Xina. Han passat moltes coses durant aquests 364 dies que ja porto a Asia. Anecdotes, vivencies, i gent nova que de ben segur mai oblidare. Com porto dient des de ja fa mesos, en aquest temps aqui he viscut tan intensament que m'atreviria a equiparar-ho als ultims 5 o 6 anys a Barcelona, on portava una vida, per dir-ho d'alguna manera, forca monotona. 


Jo he canviat, aixo es irrefutable. Pero segueixo portant dins meu aquell Nil, i se que quan torni una part d'aquell Nil seguira ben viva. 




Nostalgia a part, torno a ser a Shanghai, amb els pares ja aterrats a Barcelona, i preparant-me pels canvis que s'apropen. En les proximes setmanes haure comencat el segon curs d'Universitat a Xina, haure canviat de companys de pis i ja veurem si seguire amb les classes de xines, fent classes particulars a expatriats, etc. 


A dia d'avui tot es forca confus, i aixo em fa estar un pel nervios pensant en el meu futur. En tot cas, estic content i amb ganes d'afrontar-lo. Acabo el post refllexiu d'avui amb unes quantes fotos dels darrers dies a Beijing.










No hay comentarios:

Publicar un comentario