Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

miércoles, 19 de octubre de 2011

TAN I TAN POC A LA VEGADA

20.10.11
SHANGHAI. Com que a l'habitacio no tenim internet, anem a l'edifici d'arquitectura i ens assentem a aquestes cadires a l'entrada del Cafe per agafar la Wifi del campus.


L'edifici esta obert fins les 12 de la nit, pero el Cafe tanca a les 22. Mai havia tingut cap problema, pero ahir el vigilant a les 22 va fer-me fora. A priori no sembla res fora de lloc, el que passa es que l'edifici va seguir obert 2 hores mes i jo estava assentat al terra a fora amb 4 xinos mes!




Obviament vaig intentar fer-li entendre que estar assegut a la porta (que seguia oberta!) era el mateix que estar a les cadires, pero nomes parlava en xino. Vaig intentar utilitzar el poc que se de l'idioma en explicar-li, pero va ser impossible. Tan intel.ligents i admirables que son a vegades i que poc que ho semblen altres...

No hay comentarios:

Publicar un comentario