Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

martes, 5 de febrero de 2013

EL BUBBY VA VOLAR

05.02.13


SHANGHAI.




Quan era petit, al Bar Talet de Sant Feliu de Codines, juntament amb els meus germans i cosins Borrell Carbonell, vam trobar atrapat al mostrador d'una botiga un pardal acabat de neixer. Durant tot l'estiu el vam estar cuidant al jardi de casa, alimentant amb llet i pa, jugant amb ell i, al mateix temps, ensenyant-li a volar. Cada mati, a l'aixecar-me, el primer que feia era comprovar que estes be, i despres passava gran part del dia al seu costat. Es deia Bubby, i llavors era el motiu de la meva felicitat. 




Un dia, mentre el llançava a l'aire per tal que exercites les ales, va volar fins la tanca que separa casa nostra dels veins. Aleshores es va aturar, va girar-se per uns instants, com si intentes dir-me quelcom amb la mirada, i tot seguit va marxar. De sobte el mon se'm va caure a sobre. La rao principal per la qual em despertava cada mati havia desaparegut de la nit al dia. 




La Seraphine, igual que el Bubby, ha volat, deixant un buit que en aquests moments no puc omplir de cap forma. Estic abatut. Cap dels dos ens mereixem aixo.




Fins i tot la nevera guarda els records dels millors 109 dies de la meva vida...


3 comentarios:

  1. que gran la història del bubby, he recordat perfectament el moment i el pardalet.
    Estic segur que de tant en tant el bubby va passar per casa teva a veure si et trobava, qui no recordaria el lloc on es va criar i on el van cuidar.
    Espero de tot cor que el retrovament sigui possible, no en parles mai, però qui sap?!
    Una abrac,ada molt gran nil!

    ResponderEliminar
  2. Hola Nil des de Vilanova!!!
    El que tots sabiem ha arribat, la Seraphine ha marxat i estas fet un flam, que dificil és el consol en aquestes situacions però la vida dóna molts tombs i mai se sap... fisicament no esta ja al teu costat i això és una putada però amb les noves tecnologies segur que seguireu en contacte i qui sap... Ara estaràs uns quants díes "tontu" però et toca posar-te les piles i seguir amb els teus estudis i les classes particulars, mira-t´ho com un regal!!! A Shangai vas venir-hi a estudiar però també t´hi has enamorat i això segurament no ho tenies previst!!
    Una abraçada,
    Eva Cabutí

    ResponderEliminar
  3. Estimat Nil, soc la tieta MontseCarbonell.
    Calladament, però molt atentament, et segueixo. Et trobem a faltar, però quan et llegeixo penso que bé! quantes coses has après! I quantes coses ens has fet aprendre llegin-te.
    Saps? no és gens fàcil escriure i descriure el què ens passa, el que sentim perquè moltes vegades la dificultat rau en la seva identificació. I tu en saps molt! Segurament el teu tarannà tranquil i reflexiu, et són unes bones eines.
    Ara sents el dolor de l'absència, un dels sentiments més difícils i complexes de gestionar i fins i tot diria, de suportar.
    Pensa en tot el què tens i has tingut, sents i has sentit i potser et farà més lleuger el què ara et penses que has perdut. Qui sap la vida dóna moltes voltes!
    No deixis de "pedalar" tu que en saps tant!
    Una bona abraçada Nil, la més tendra que se donar

    ResponderEliminar