A CASA DELS SOGRES...

11.02.13

ZHENGZHOU.

Les 7 hores de tren fins a Zhengzhou, la ciutat de 12 milions d'habitants d'on es originari el pare de la Seraphine, han estat plenes d'anecdotes. Em quedo amb l'ultima hora de trajecte, quan per fi m'he pogut asseure al costat d'un senyor amb qui he establert una conversa, si mes no, peculiar. Tot en xines, clar. Es tractava d'un metge shanghaines que s'ha dedicat a ensenyar-me fotos molt desagradables de pacients seus desfigurats, cremats o atropellats, alhora que m'ha xequejat el mobil i m'ha interrogat sobre questions multiples. Molt estrany, tot plegat...

Un cop a Zhengzhou, i sense separar-me dels braços de la Seraphine, hem anat a l'estacio de busos per dirigir-nos a casa seva, on ens esperaven els seus pares. Zhengzhou m'ha rebut amb un fred propi del Pirineu, molt intens pero alhora molt sec. La primera impressio com a lloc per viure-hi ha estat nefasta: freda, bruta, gris, amb el cel apocaliptic, els carrers sense anima, els seus habitants solitaris. Com si fos una ciutat d'un mon anterior...

Abans d'arribar al nostre desti, hem anat a comprar un regal pels sogres. Com que no sabia que els hi agradaria, o millor dit, que seria correcte d'oferir als pares de la novia en aquestes circumstancies, li he demanat consell a la Seraphine, qui no ha dubtat ni un segon al respondre: "focs artificials! al meu pare li encanten!". Es clar, no podia ser d'altra manera; durant aquestes dates sembla que Xina estigui en guerra!

Nomes arribar, la mare havia cuinat tot aixo per mi sol. Em posare com un baco si cada apat em cuiden aixi de be. Estava tot bonissim!

De bojos! Hem mirat el Barça-Getafe en directe tota la familia plegats! I tot gracies a que el partit es disputava a les 12 del migdia hora local, les 19h a Xina. Ha estat l'excusa perfecte per explicar-los una mica sobre la cultura catalana i la relacio que tenim amb Espanya. Sempre es util la comparacio Catalunya - Espanya amb Taiwan - Xina, tot i que cap d'ells accepti la independencia Taiwan...

El partit tambe ha estat una excusa perque els sogres m'hagin interrogat a mi. Les preguntes m'han descol.locat molt. No han estat les que m'esperava, ja que han estat centrades en els meus pares: que van estudiar, de que treballen, a quines empreses, si han vingut a Xina algun cop, etc. etc. etc. 

Me'n vaig a dormir amb una sensacio molt estranya. Em sento com un extraterrestre que acaba d'aterrar a un planeta nou i no sap com moure-s'hi. No paro d'imaginar-me el tracte que rebria la Seraphine dels meus pares si ella vingues a Barcelona, i es completament diferent al tracte dels seus pares cap a mi. Aixo si que es un xoc cultural, i no el de Shanghai...Dema mes i millor!