Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

domingo, 17 de febrero de 2013

OPTIMISTA

14.02.13


SHANGHAI. Escric ja des de Shanghai, on he aterrat avui al vespre despres d'aquests cinc dies a casa la Seraphine. Novament ens hem hagut de despedir a l'aeroport, pero aquesta vegada no ha estat tan dramatic. Ara els dos som mes optimistes de cara al futur, sabem que aviat ens tornarem a veure.




De l'ultim dia a Zhengzhou, a destacar els dumplings de carn i verdures que la mare de la Seraphine ha cuinat  expressament per mi, i el regal que el pare m'ha fet just abans de marxar. En principi, volia entregar-me tabac xines d'alta qualitat per mi i pels meus pares, pero com que ni jo ni ells fumem, m'ha acabat donant diners. Jo no els volia acceptar, em sentia molt estrany, pero la Seraphine m'ha comentat que durant aquestes festivitats els pares xinesos acostumen a donar diners als seus fills (fins i tot quan encara son molt petits!). I que rebutjar-los els ofendria. En definitiva, que he tornat a Shanghai amb mes diners dels que vaig marxar...




Avui tambe he apres que si et cases amb una noia xinesa, els seus pares passen a ser tambe els teus pares, en el sentit que has d'anomenar als sogres "pare" i "mare". No estem casats, i per aixo aquests dies no ens han deixat dormir junts, pero durant aquesta estada a casa seva m'he adonat que si algun dia m'arribo a casar amb alguna xinesa, haure de canviar molts aspectes de la meva cultura, almenys quan estigui a casa seva!


No hay comentarios:

Publicar un comentario