NANJING.
Encara amb mal de coll i simptomes de febre, el dia d'avui ha comencat amb la visita al palau presidencial de Nanjing. Sincerament, ha estat forca aburrida, ja que ho veia tot molt igual - aquest cop no hi havia res traduit a l'angles - i centrat en la politica, les formes de vestir, els decorats i les pintures de fa moltissims anys.
La sala per rebre els convidats xinesos i...
...la sala per rebre els convidats estrangers. No entenc aquesta necessitat de canviar de sala segons si la persona a rebre es xinesa o estrangera. De fet, no noto gaires diferencies entre les dues sales, mes que en el color dels seients i la il.luminacio.
Amb l'estomac encara buit, hem agafat un bus que es queia a trossos fins al temple de Linggu i el Mausoleum de Yat-Sen's. Per sort no ha plogut, tot i el dia gris i trist que feia. Avui la temperatura ha baixat gairebe 10 graus respecte ahir!
Ja estem a dalt de tot! Quantes escales haurem pujat en total? Buff, les meves cames ja no son el que eren! Contrariament al que m'esperava, tot l'esforc fisic del dia d'avui ha contribuit a recuperar-me una mica. Ja no tinc febre i sembla que el mal de coll comenca a desapareixer!
Aquesta es l'unica foto del llac de Xuanwu, on hem anat just despres. Com que era massa gran i la poca il.luminacio no permetia veure gran cosa, hem agafat un altre bus cap al famos Fuzimiao, que vindria a ser com els jardins de Yuyuan a Shanghai: una barreja de cases tradicionals xineses amb botigues de les grans marques internacionals enmig de carrers molt il.luminats amb menjars tipics de Nanjing i ple de turistes.
Les aparences enganyen! Tot i la por que pugui fer menjar aquestes boles blanques i verdes, es el millor que he provat en tot el dia! Son boles de pasta amb verdures i carn a dins.
La foto anecdotica del dia. Starbucks o Costa? La Seraphine ha preferit el cafe de Costa, jo la magdalena de l'Starbucks.
I aquests son tots els nens i nenes que durant el dia d'avui m'han demanat de fer-se fotos amb mi. S'esta apropant l'any nou xines, i molts xinesos ja han comencat les vacances. Hi ha molt turisme interior, i en consequencia moltes families venen a visitar les grans ciutats. Algunes d'aquestes families, en viure en petits pobles de l'interior, no estan acostumades a veure estrangers, i els seus fills encara menys. Suposo que per aixo genero tanta expectativa, ja que per guapo segur que no!
No hay comentarios:
Publicar un comentario