Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

sábado, 16 de febrero de 2013

CIUTAT DE KAIFENG

13.02.13


ZHENGZHOU.




Vagis on vagis de Xina, a tot arreu hi ha projectes constructius en marxa: edificis, carreteres, ponts, autovies, canals, etc. En el cas d'aquesta foto, es tracta del tren d'alta velocitat que unira les provincies de Henan i Shandong. Sembla que Xina actualment sigui el lloc perfecte pels Enginyers de Camins. 


El dia d'avui l'hem passat fora de la ciutat de Zhengzhou. A primera hora, la germana de la Seraphine i el seu marit ens han recollit a nosaltres dos i a la mare, i tots plegats hem anat a collir maduixes. Es el primer cop que vaig al camp a collir fruita!
















Al final ens hem endut quatre bosses plenes de maduixes. I aixo sense comptar totes les que ens hem menjat mentre feiem la collita. Tot i que mai he estat gaire fan d'aquesta fruita en particular, he de reconeixer que despres del dia d'avui la meva opinio ha canviat. Ara m'agraden, i molt!


Tot seguit, hem continuat la nostra ruta fins a la ciutat de Kaifeng, on hi havia una mena de fira amb atraccions, espectacles, i botigues de tota mena. Tot i que l'extensio total de la fira devia ser aproximadament de dos o tres Camp Nou junts, i malgrat que estava plenissim de gent, no he vist a cap estranger. Despres de tant temps, ja estic acostumat a aquesta sensacio de sentir-me observat en tot moment. Fins i tot, m'atreviria a dir que m'agrada!










Que hi fas tu aqui!!? I jo que sempre havia pensat que els camells vivien al desert o en ambients molt calurosos!












D'esquerra a dreta: jo, la Seraphine, la seva germana i el marit de la germana. Ha estat un dia divertit amb molt bona companyia. No tan divertida ha estat la caravana de cotxes de mes de 3 hores al tornar a Zhengzhou. Ni l'AP7 els diumenges al vespres va aixi de congestionada! En fi, ja se sap, a Xina absolutament tot es a gran escala.


Un cop a casa, tampoc ha estat gaire divertida la conversa que he tingut amb la mare de la Seraphine. M'ha agafat totalment desprevingut. M'explicare. De sobte, mentre estavem mirant la tele, s'ha girat cap a mi i m'ha interrogat sobre els meus projectes de futur, i sobre la meva relacio amb la seva filla. Tot en xines, clar. Sort que tenia la Seraphine al costat per donar-me un cop de ma amb l'idioma quan ho necessitava. La mare m'ha fet entendre que els costums socials a Europa i a Xina son molt diferents, i que la seva filla porti un home a casa i que els amics i coneguts de la familia ho sapiguen, es quelcom serios, en el sentit que el seu honor esta en joc. He de reconeixer que m'he acollonit una mica. Pero, collons! Es que estic convivint amb un matrimoni tradicional xines com a novio de la seva filla!


1 comentario:

  1. Hola Nil des de Vilanova!!!
    Renoi mira que esperar a tenir 22 anys i a la Xina per collir per primera vegada fruita "ya te vale" jaja!!! A veure si seràs com aquells nens que es pensen que la llet de les vaques surt d´una fàbrica com la coca-cola!!!
    Ahhh i benvingut al club del maduixots!!! a casa ens encanten.Si tens temps et recomano que els hi preparis nets, tallats a trossets amb un raig de vinagre de vi o de poma i força sucre per sobre!! estan bonisims!!! L´únic inconvenient és que han de reposar 24h. a la nevera!!!
    Una abraçada,
    Eva Cabutí

    ResponderEliminar