De Barcelona a Shanghai. Bitllet d'anada i tornada?: NANJING, DIA 3

Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

sábado, 2 de febrero de 2013

NANJING, DIA 3

02.02.13

NANJING.

Escric aquestes linies a l'estacio de Nanjing, mentre esperem per agafar el tren de tornada a Shanghai. Mai oblidare els ultims tres dies. Ha estat un viatge on l'important no era Nanjing, sino la companyia. Un cop em van dir que mai pots saber si encaixes amb una persona fins que no viatges amb ella. No se si aixo es pot considerar viatge, pero en aquest precis instant, mentre la miro com dorm al meu costat, ho tinc clar: he estat i soc un afortunat.

Avui no hem visitat cap museu, ni cap parc, ni cap temple. Avui hem caminat pel centre de Nanjing sense cap pressa ni objectiu, hem tastat la gastronomia local, hem comprat bastants capricis que ens feien il.lusio i, en definitiva, hem viscut.