SHANGHAI. Despres de l'etapa de felicitat, esdeveniments socials i poques preocupacions, coincident amb el compartir pis amb Santi i Adria (Març-Setembre 2012), va venir una etapa de retrobament amb el Nil responsable, constant, i ambicios (Setembre 2012-Gener 2013). Durant aquesta etapa ja vaig reduir molt les quedades amb amics, festes, i tornades a casa de matinada. De ben segur, la causa del meu inici d'estabilitat va ser la Seraphine, amb qui mutuament ens vam ajudar per assentar el cap de nou i replantejar-nos objectius. El disfrutar de cada moment amb ella era inevitable, pero alhora tenia ganes i motivacio de fer les coses be.
Ara que com a minim fins l'estiu no la tornare a veure, se m'obren les portes d'una nova etapa a Shanghai. L'intueixo com la mes dificil des de que estic a Xina. Es fosca, solitaria, plena de nerviosismes i preocupacions, i amb final incert. Pero, si l'aconsegueixo travessar, la llum a l'altra banda del cami es imponent.
Ja porto una setmana immers en aquest periode, en que tinc una nova i fidel companya: la solitud. Per sort, sempre m'hi he portat be, amb ella, i se com tractar-la. Pero tinc por. Tinc por que el sentiment de nostalgia dels ultims mesos persuadeixi la solitud i ambdues em facin complot. He d'estar alerta i no defallir, com diria el gran Pep Guardiola.
Almenys el bloc m'aporta una estadistica per l'optimisme: arribo a les 3,000 visites mensuals!!! El passat Nadal, escrivia euforic despres d'haver superat les 2,000, i tan sols dos mesos despres n'he afegit un miler mes. Aixo significa unes 100 visites diaries de mitjana. Moltes gracies a tots aquells que us el llegiu a diari, i als que no, a que espereu!? Per la meva part, intentare seguir en la mateixa linia.
Nil, T'admiro perquè sempre tens una cosa o una altra per explicar i sempre són interessants. Em sembla que des d'aquest blog he après a conèixer-te més i sobretot he après de tu una altra faceta que no té a veure amb la enginyeria i que se'n diu expressió escrita. D'això jo et donaria un 10. I també un 10 d'obertura en l'expressió dels teus sentiments. Gràcies pels bons moments que ens fas passar llegint-te, encara que a vegades també ens fas patir quan tu pateixes,
ResponderEliminarContinua així sempre. ÀVIA DOLORS
Hola Nil des de Vilanova !!!
ResponderEliminarEstic convençuda que aquesta barreja de nostàlgia i solitud no et farà fer figa sino que totes aquestes experiències et faran més fort!!
Pel que fa referència al blog n´estic molt contenta, jo abans de la teva aventura pràcticament no et coneixia, un parell de trobades familiars, la primera a Can Grau de cosins germans i posteriorment els 80 anys de la tia sat, però quan l´oncle Jordi em va facilitar l´enllaç del teu blog, vaig saber que m´hi enganxaria. De seguida vaig recordar quan el meu germà petit el Marc va anar a l´Himalaia a fer un 8000 , el Chou you i tenien un blog i jo m´hi vaig aficionar i els hi explicava coses...Ara només escric en el teu!!
Bona setmana,
Eva Cabutí
Nil, saps que ens tens sempre i que encara que a vegades et trobis sol, a casa estem tots molt pendents de tu, i no sols nosaltres sino tot el nostre /teu entorn, en moltes ocasions ens pregunten i parlem de tu amb molts amics que admiren la teva empenta. Un petó
ResponderEliminar