SHANGHAI.
Ja fa un any i mig que vaig marxar de Barcelona. Recordo perfectament l'ultim mes per terres catalanes. Va ser l'agost de 2011, i el vaig passar en gran part a Puigcerda, disfrutant de la natura i matxacant-me en bici cada dia. Ho feia per dos motius.
Primer, perque volia assolir el repte d'haver pedalat mes de 20,000 km en 10 mesos, i les muntanyes i carreteres de la Cerdanya convidaven a gaudir-les. Ho vaig aconseguir, al final van ser 20,032 km entre l'1 de novembre del 2010 i el 28 d'agost del 2011 (encara recordo el numero exacte!!).
Segon, perque preveia el que em passaria a l'aterrar a Xina: una reduccio drastica del nombre d'hores d'esport, una pitjor alimentacio i una vida poc rutinaria. I aixi ha estat. Durant aquests 18 mesos, he fet el que he pogut a nivell esportiu i gastronomic, pero la corba del grafic sempre ha tendit a la baixa. Quan es parteix de tan amunt nomes es pot descendir!
En aquest ultim quart d'estada a Xina, pero, i potser perque ja començo a intuir la meva tornada a casa, m'he proposat portar una vida mes sana, altre cop. Anar un minim de quatre vegades a la setmana al gimnas i cuinar mes sovint a casa son els primers passos cap a aquest objectiu.
Aixo es tot el que he comprat avui al 家乐福 ("Jia Le Fu"), la versio xinesa del Carrefour. Salmo fumat, pa, verdures, tomaquets, taronges, aigua, pollastre, pasta, bistecs, pomes i iogurt. Cada vegada estic mes convençut de la veracitat de la hipotesi del meu treball de recerca de 2n de batxillerat: Mens sana in corpore sano!
No hay comentarios:
Publicar un comentario