Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

lunes, 4 de febrero de 2013

SENSE PARAULES

04.02.13


SHANGHAI.






Que el dia abans de dir adeu a la persona que estimes, sense saber del cert si la tornaras a veure, tornis a casa despres de donar classe sabent que nomes et queda una nit amb ella, i que a l'arribar t'hagi preparat aquesta sorpresa amb espelmes per tota l'habitacio, fa que el mon es pari per uns moments. No tinc paraules per expressar el que sento.




Fins i tot, enrecordant-se d'un dia que li vaig explicar que en la meva infancia era un adicte als Kit Kats i que a Xina mai n'havia vist cap, me n'ha comprat de tots els tipus possibles a Internet. No tinc paraules per definir els meus sentiments.


No hay comentarios:

Publicar un comentario