SHANGHAI. Ja tornat a Shanghai, aquest mati he reiniciat la rutina d'estudiar xines, despres d'haver ordenat i netejat tota l'habitacio i posat tres rentadores. A mitja tarda, hem anat a East Nanjing Road amb la Seraphine a provar sort i intentar arreglar la camara de fotos. Dema ho sabre del cert, pero potser la puc recuperar per relativament pocs diners!
Despres, ens hem dirigit per ultima vegada junts al centre comercial de Zhongshan Park, un dels llocs on mes cops hem anat a Shanghai. Sopar al Cococurry on vam tenir la nostra primera cita, esperant fins i tot durant una hora per poder seure al mateix lloc que aquella nit fa 3 mesos i mig, comprar les nostres galetes preferides al Carrefour i riure'ns de l'estrany menjar amb una forma encara mes estranya de l'anunci de la foto ha estat divertit.
Mai abans havia conegut a ningu que li agradin tant les patates fregides. Here is the picture you asked me to upload, bitch!
Aqui la Seraphine comprava un menjar estrany, tipic xines, que em feia rancunia fins i tot de veure, i la venedora utilitzava com a balança un estri que mai abans havia vist. Segurament molt antic. No a tot arreu es funciona amb balances electroniques.
Les batalles contra el temps sempre es perden. Ningu el pot aturar. I el dia que la Seraphine ha comencat a fer les maletes ha arribat. Pfff...tinc el pressentiment que la nostra despedida sera la mes dura que hagi viscut fins al dia d'avui...Pero ara per ara prefereixo desafiar el temps i intentar ser feliç amb ella aquest ultim dia i mig.
Nilet Nilet!! vaia tros de penis que anuncien les campanyes de menjar xines! un prepuci en tota regla!!
ResponderEliminarMolts ànims per aquests dia que us queda junts i per el moment de la despedida! Una abraçada als dos!