SHANGHAI. Si fa poc deia que l'ambicio es el primer pas cap a l'exit, la constancia n'es el cami. Cada cop n'estic mes convencut, i l'experiencia em corrobora que es aixi.
Molta gent esta equivocada quan pensa que el dia d'un examen, d'una competicio esportiva o de qualsevol altre esdeveniment trascendental es el mes important. De fet, n'es el menys. L'essencial, i alhora el mes complicat, es ser constant en l'estudi fins al dia d'examinar-se, o entrenar cada dia fins al dia de la competicio. Si has fet la feina ben feta, els resultats vindran per si sols.
Molta gent esta equivocada quan pensa que el dia d'un examen, d'una competicio esportiva o de qualsevol altre esdeveniment trascendental es el mes important. De fet, n'es el menys. L'essencial, i alhora el mes complicat, es ser constant en l'estudi fins al dia d'examinar-se, o entrenar cada dia fins al dia de la competicio. Si has fet la feina ben feta, els resultats vindran per si sols.
No faig aquesta reflexio per semblar un repel.lent, sino perque m'he adonat que es aixi. I la constancia es essencial no nomes academicament o professional, sino tambe en qualsevol altre ambit de la vida. En aquest sentit, i sense tenir cap problema en reconeixer que tinc molts defectes i aspectes a millorar, de constancia i forca de voluntat en tinc moltissima.
Prova d'aixo son els ultims 20 dies que he acumulat de gimnas, sense fallar-ne ni un de sol, i repetint cada vegada la mateixa rutina establerta al peu de la lletra. Mes de dues hores diaries, que algun dia he hagut d'encaixar com he pogut, o que d'altres dies he fet a desgana i lluitant contra mi mateix. En l'esport, igual que en qualsevol altra activitat que requereixi un esforc, gairebe tot depen de la ment. Com be diu Josef Ajram, tan idol.latrat per alguns i tan odiat i criticat - envejat? - per d'altres, el poder de la ment no te limits.
Per primera vegada, he superat les 2.000 visites mensuals al Bloc!!! Aixo es una mitjana de gairebe 70 al dia! Com a amant de les estadistiques i com a redactor d'aquesta pagina, es un gran orgull i motivacio.
Es tracta d'un exemple mes de perseverancia. Algun cop vaig estar a punt d'enviar-ho tot a pastar fang i tancar-lo per desmotivacio o perque les coses no m'anaven com voldria i no em venia de gust explicar-les, pero en aquests moments vaig decidir continuar endavant per conviccio. Avui, me n'alegro que fos aixi!!
Es tracta d'un exemple mes de perseverancia. Algun cop vaig estar a punt d'enviar-ho tot a pastar fang i tancar-lo per desmotivacio o perque les coses no m'anaven com voldria i no em venia de gust explicar-les, pero en aquests moments vaig decidir continuar endavant per conviccio. Avui, me n'alegro que fos aixi!!
Nil, estic totalment d'acord amb tú, la constància és bàsica per aconseguir allò que un vol. Algunes vegades no és suficient, però mai et quedaràs amb el dubte de si fent més ho haguessis o no aconseguit. I tal com dius, tú en tens molt de constància!
ResponderEliminarUn petó
Nil, ja feia temps que no et comentava al bloc. Primerament moltes gràcies per felicitar-me ahir. I en segon lloc, no puc estar més d'acord amb tu perquè aquest és un dels valors que m'has ensenyat i que t'agraeixo més. Trobo que aquest escrit podria ajudar moltes persones en creure's en elles mateixes, de fet, valen molt més aquestes paraules que la típica teràpia entre tutor i alumne amb males notes. Molts companys ja s'han llegit el teu escrit al parlem-ne i tots diuen que està molt bé. En fi, fins aviat i que vagi bé per allà.
ResponderEliminarHola Nil des de Vilanova!!!
ResponderEliminarEstic d´acord amb tu quan parles de constància, si un treballa els resultats arriben sempre i aquest és el teu cas.
Veig que ja t´has decidit i et desitjo sort el dilluns a l´hora de defensar davant del tribunal la teva proposta de treball, estic segura que agradarà i que no et posaran pals a les rodes, és un tema interessant!! i amb un rerafons de preservar el medi ambient molt important.
Aquí després de la recaiguda de la malaltia del Tito seguim igual,treball en equip i companyarisme i guanyant partits, avui a 16 punts del Madrid i patacada!! a Madrid continuen nerviosos i el xulo del Mourinho ha deixat a la banqueta a l´Iker Casillas i la "jugada" li ha sortit fatal!! me´n alegro molt!! és un paio que no suporto, la xuleria i l´arrogància seva és penosa.
Ahh i canviant de tema, em sembla que és la primera vegada que et "mulles" obertament parles de la Seraphine com la meva novia!!! que bonic!!!
Una abraçada,
Eva Cabutí