Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

jueves, 27 de diciembre de 2012

EL PLAER MES GRAN

27.12.12


SHANGHAI.




M'enrecordare sempre d'aquesta foto. L'ha fet la Seraphine al Carrefour, i soc jo fent-me el trist i el desamparat carregant tot el menjar que hem comprat mentre una musica melancolica sonava de fons. En realitat, pero, ens estavem partint de riure els dos. 




Per sopar hem cuinat uns espaguetis amb salsa de tomaquet i tonyina i un salmo fumat per llepar-se els dits i sucar-hi pa. A manca d'apats nadalencs amb els exquisits canelons, sopes de galets o croquetes de les avies, un fa el que pot per estar el menys anyorat possible!




Sens dubte, despertar-te amb el timbre de casa perque t'ha arribat un paquet dels pares des de Barcelona, contribueix a reduir aquesta anyoranca. Calcotets, un jersei i molt menjar. No necessito gaire mes per ser felic!




A totes les provisions gastronomiques comprades avui al Carrefour i als capricis arribats per correu des de Barcelona, se li ha d'afegir el turro que ahir vaig trobar de forma inesperada al Dia del costat de casa. Tot i estar fabricat a Madrid, es una delicia irresistible. Hi ha algun plaer mes gran que menjar en aquest mon? Per mi, no. 


Veient tot el menjar i la xocolata que ara hi ha a la cuina, i coneixent els meus nivells de gula, em fa por pensar en les hores de gimnas que caldran per cremar tal quantitat de calories...


No hay comentarios:

Publicar un comentario