Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

domingo, 30 de diciembre de 2012

TOT A PUNT PER DEMA

30.12.12


SHANGHAI.




L'any esta acabant, a Shanghai una mica abans que a Barcelona, i ho esta fent de la forma mes freda: nevant. Encara recordo quan a l'estiu passejava per aquests mateixos carrers havent de frenar el pas abans que em regalimessin gotes de suor per la cara...Uff! Prefereixo el fred!


Malgrat ser molt poc habitual en el ghetto catala, on els plans sempre es decideixen a ultima hora, ja n'hi ha per dema a la nit! Anirem a sopar al Teppanyaki, un restaurant japones, i despres farem les campanades com i on poguem, tenint en compte que el local tanca a les 23.30h i que portarem gairebe 4 hores de buffet lliure de menjar i alcohol...


Ara penjo algunes fotos que tenia acumulades. S'esta acabant el 2012 senyors i senyores...






Torres Eiffel, quadres amb fotos de casament, l'Arare i el Doraemon en tots els tamanys i postures possibles...a Xina ho pots trobar tot!




No fumo, no ho he provat mai ni ho penso provar. Pero la Seraphine si que ho fa. No escric aixo per explicar les mil discussions diaries que tenim sobre on fumar i on no, sino perque vaig flipar quan en aquesta botiga, el venedor de tabac era aquest nen tan jove. I coneixia tots i cadascun dels diferents tipus de cigarrets! 








Aquesta ultima, obviament no es a Shanghai. Es el llac de Puigcerda, i me la van enviar ahir els pares. El que donaria per passar uns dies a la Cerdanya pedalant pels Pirineus i recordant unes sensacions cada cop mes llunyanes...


Publicado por en

1 comentario:

  1. JoC30 de diciembre de 2012, 3:40

    Nil,
    aquests darrers dies per Puigcerdà surts en més d'una conversa. Estem amb el Manel, l'Anna, Pau i Guim. Fa un temps molt assoleiat com pocs cops havia vist a finals de desembre en aquestes contrades i clar, no hi ha gaire neu.
    Jo crec que l'any nou que en poc temps saludaràs, tu primer que nosaltres, serà un any en què et retrobaràs amb aquestes terres ceretanes, llac, muntanyes i gastronomia.
    Per tant no les vegis cada cop més llunyanes, ans al contrari: cada cop més properes.
    Desde aquí el teu blog et desitjo que tinguis molt bona entrada al 2013 que entre tots haurem de vetllar per fer-lo millor.
    Una forta abraçada als dos, a Seraphine i a tu.
    JoC

    ResponderEliminar

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)