Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

sábado, 22 de diciembre de 2012

MINI CHRISTMAS A SHANGHAI

23.12.12


SHANGHAI.




Ja nomes queden un parell de dies per Nadal, pero a Xina aixo no te cap mena de rellevancia, almenys en el sentit d'estar rodejat de la familia i de la gent estimada. Aixo si, de cara a mostrar al mon que ells tambe son moderns i de cara a vendre una imatge de consumisme i felicitat hipocrita durant aquestes festivitats occidentals, en saben i molt. Cal recordar que aquest cop el canvi d'any en el calendari lunar xines sera el 14 de Febrer, i que fins llavors no comencara el seu "Nadal"...




Mini Christmas a Shanghai!! Deixant de banda la popular marca automobilistica, ben be que sera un mini Nadal! I es que aquests dies no canviara gaire la meva rutina. Per sort, des d'ahir a la nit ja torno a estar amb la Seraphine, que ha tornat a Shanghai despres de tres setmanes fora. 


Aquesta setmana seguire tenint classe cada dia, fins i tot el dia de Nadal!! I justament la classe del dia 25 es l'unica que no em puc saltar perque es la previa a l'examen...Quin remei! Almenys sempre podre dir que el dia de Nadal de l'any 2012 estava assegut a una cadira prenent apunts...




I avui escric aquesta entrada molt content despres que ahir una persona amb qui gairebe mai havia parlat, que tenia al Facebook des de feia temps i que mai he tingut el plaer de coneixer a la realitat, em confesses que aquest Bloc era el seu vici diari i l'excusa per deixar d'estudiar literatura aquests dies d'examens. Moltes gracies, Mireia!


1 comentario: