RENMIN, LA HISTORIA D'UN MALSON

24.12.12

SHANGHAI. Tinc massa preocupacions en els ultims dies. I quan sembla que en desapareix una, n'apareixen de noves. Deixant de banda els temes academics, que ja de per si em tenen ocupat, el pis on visc s'esta convertint en un malson.

Primer va ser al Setembre, quan una plaga de puces derivades del gat amb qui convivia va envair-lo, i em va mostrar el tipus de persona que eren els meus excompanys, amb qui no tinc ni penso tenir cap mes relacio fins que no assumeixin la seva part de responsabilitat en aquell desastre.


Abans, havia estat l'aire condicionat el que ens va fer passar una setmana de xafogor insoportable amb operaris a casa mentre l'arreglaven. Immediatament despres, unes goteres a la cuina van aportar el seu gra de sorra a aquesta successio de desgracies. Fa un mes, va ser el torn de la rentadora, que trigava dia i mig per cada cicle de rentat! Quan semblava que no podia tenir pitjor sort, fa cosa de deu dies van comencar a fer obres al pis de dalt. Unes obres que impliquen reconstruir l'apartament completament. I, com que aixo es Xina, el seu horari de treball es de 8 a 20h, superant de bon grat les regulacions de soroll que en aquest pais NO hi ha, i amb els obrers dormint-hi alla mateix! No paren ni Diumenge!! I, pel que m'han informat, encara en tenen per un mes...

Pero tan de bo aixo fos tot! I es que per acabar-ho d'adobar, ja porto uns quants dies sense electricitat. El diferencial salta cada cinc minuts. Encara que el torni a premer, salta a la minima que conecto qualsevol aparell electric. Aixo implica conviure amb el fred glacial de Shanghai sense cap mena de calefaccio. Sento que ara mateix no tinc casa...

A mes, se li ha de sumar la dificultat de trobar companys de pis cada vegada que algun decideix anar-se'n i dir-t'ho amb nomes deu dies d'antel·lacio. L'indi, que pel que van dir els operaris es el culpable d'aquesta darrera desgracia electrica, ha tornat a l'India fins al Gener, i la tercera habitacio del pis segueix vacant. O canvien molt les coses, o la intencio inicial de renovar el contracte de Renmin sis mesos mes quedara en aixo, una simple intencio.

Tota aquesta reflexio va dirigida especialment a tots aquells que em critiquen a l'esquena per demanar un lloguer mes car del que seria equitatiu. Un cop em van dir, no critiquis el progres d'algu si no coneixes el seu esforc, i no envegis les seves victories si no coneixes els seus fracassos. Doncs queda dit. 

Dema per mi no es Nadal, sino un dia mes per lluitar contra les adversitats i intentar resoldre algun dels mil problemes que tinc i que no paren de sorgir. Fins i tot amb la Seraphine les coses no van be...