SHANGHAI. Per acabar de completar el cicle de Renmin - on per cert torna a haver-hi electricitat -, i aprofitant que a dia d'avui l'antiga habitacio de la Marta segueix vacant, m'hi he mudat. Tot i ser l'unica del pis on encara no havia dormit, es la meva preferida, sobretot per les seves impressionants vistes.
Quan era petit somniava amb algun dia viure en un atic a Nova York amb un finestral enorme que em permetes observar la ciutat als meus peus. Segurament era la consequencia de devorar tantes pel.licules de Hollywood, on la imatge del tipic "businessman" a la gran poma es repeteix i es repeteix.
Avui, segueixo tenint aquell somni de joventut, tot i que ha evolucionat. Igual que fa uns anys vaig tenir una gran decepcio amb la meva visita a Nova York, fa uns mesos vaig quedar enlluernat amb Hong Kong. Des de llavors, somnio en passar-hi una epoca de la meva vida. Mentrestant, la imatge idil.lica dels gratacels xinesos des de la 18a planta del pis on estic instal.lat a Shanghai, s'aproxima bastant als desitjos d'aquell nen cinefil somniador.
Es un autentic luxe estar estudiant, relaxat al llit o menjant i poder contemplar al mateix temps els rascacels de Shanghai...
Quan era petit somniava amb algun dia viure en un atic a Nova York amb un finestral enorme que em permetes observar la ciutat als meus peus. Segurament era la consequencia de devorar tantes pel.licules de Hollywood, on la imatge del tipic "businessman" a la gran poma es repeteix i es repeteix.
Avui, segueixo tenint aquell somni de joventut, tot i que ha evolucionat. Igual que fa uns anys vaig tenir una gran decepcio amb la meva visita a Nova York, fa uns mesos vaig quedar enlluernat amb Hong Kong. Des de llavors, somnio en passar-hi una epoca de la meva vida. Mentrestant, la imatge idil.lica dels gratacels xinesos des de la 18a planta del pis on estic instal.lat a Shanghai, s'aproxima bastant als desitjos d'aquell nen cinefil somniador.
No hay comentarios:
Publicar un comentario