Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

jueves, 27 de diciembre de 2012

SOMNIS DE JOVENTUT

28.12.12


SHANGHAI. Per acabar de completar el cicle de Renmin - on per cert torna a haver-hi electricitat -, i aprofitant que a dia d'avui l'antiga habitacio de la Marta segueix vacant, m'hi he mudat. Tot i ser l'unica del pis on encara no havia dormit, es la meva preferida, sobretot per les seves impressionants vistes.




Es un autentic luxe estar estudiant, relaxat al llit o menjant i poder contemplar al mateix temps els rascacels de Shanghai...






Quan era petit somniava amb algun dia viure en un atic a Nova York amb un finestral enorme que em permetes observar la ciutat als meus peus. Segurament era la consequencia de devorar tantes pel.licules de Hollywood, on la imatge del tipic "businessman" a la gran poma es repeteix i es repeteix.


Avui, segueixo tenint aquell somni de joventut, tot i que ha evolucionat. Igual que fa uns anys vaig tenir una gran decepcio amb la meva visita a Nova York, fa uns mesos vaig quedar enlluernat amb Hong Kong. Des de llavors, somnio en passar-hi una epoca de la meva vida. Mentrestant, la imatge idil.lica dels gratacels xinesos des de la 18a planta del pis on estic instal.lat a Shanghai, s'aproxima bastant als desitjos d'aquell nen cinefil somniador.


No hay comentarios:

Publicar un comentario