SHANGHAI. Com diu la dita popular, mes val tard que mai! Us presento, per fi, els que porten sent els meus companys de pis des del setembre, la Marta i l'Adytia:
Hem hagut d'esperar al dia abans que la Marta torni a Barcelona per fer-nos una foto els tres junts! Degut a que l'empresa on ha estat treballant els ultims tres mesos no li ha pogut renovar el visat i li ha proposat de seguir col.laborant-hi des d'Espanya, la Marta dema torna a casa.
Tot i haver estat vivint junts, els nostres horaris no han estat compatibles, i hem passat poca estona plegats. Sempre que hem pogut, pero, hem posat en comu anecdotes i vivencies en aquesta ciutat, i crec que la convivencia ha estat molt bona. Et desitjo molta sort en els proxims mesos, Marta!! I a veure si es veritat i acabes tornant a Shanghai l'any vinent. Aqui sempre seras benvinguda!!
En la seva ultima nit a Shanghai, els tres membres del pis de Renmin hem anat a sopar al Windows Garage, una mena de bar restaurant a West Nanjing Road. Ara em toca trobar nou company de pis!!! I no esta sent gens facil...la gent no sol traslladar-se a l'altra punta del mon just abans d'uns dies tan simbolics com son les festivitats nadalenques. Ja porto uns quants dies buscant i res de res. Pero, rarament en mi, soc optimista!
Marta, que et vagi molt be! segur que serà així, una abraçada
ResponderEliminarDesde el principi de la història he pensat que Renmin mereixeria, tard o d'hora, un llibre. Caldrà que els seus protagonistes, els que han passat per allà s'escriguin en majúscules. La Marta i l'Adytia són uns d'ells.
ResponderEliminarQue visqui Renmin !
Una abraçada.
JoC