Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

domingo, 16 de diciembre de 2012

FINS AVIAT, MARTA!!!

16.12.12


SHANGHAI. Com diu la dita popular, mes val tard que mai! Us presento, per fi, els que porten sent els meus companys de pis des del setembre, la Marta i l'Adytia:




Hem hagut d'esperar al dia abans que la Marta torni a Barcelona per fer-nos una foto els tres junts! Degut a que l'empresa on ha estat treballant els ultims tres mesos no li ha pogut renovar el visat i li ha proposat de seguir col.laborant-hi des d'Espanya, la Marta dema torna a casa.

Tot i haver estat vivint junts, els nostres horaris no han estat compatibles, i hem passat poca estona plegats. Sempre que hem pogut, pero, hem posat en comu anecdotes i vivencies en aquesta ciutat, i crec que la convivencia ha estat molt bona. Et desitjo molta sort en els proxims mesos, Marta!! I a veure si es veritat i acabes tornant a Shanghai l'any vinent. Aqui sempre seras benvinguda!!




En la seva ultima nit a Shanghai, els tres membres del pis de Renmin  hem anat a sopar al Windows Garage, una mena de bar restaurant a West Nanjing Road. Ara em toca trobar nou company de pis!!! I no esta sent gens facil...la gent no sol traslladar-se a l'altra punta del mon just abans d'uns dies tan simbolics com son les festivitats nadalenques. Ja porto uns quants dies buscant i res de res. Pero, rarament en mi, soc optimista!


2 comentarios:

  1. Marta, que et vagi molt be! segur que serà així, una abraçada

    ResponderEliminar
  2. Desde el principi de la història he pensat que Renmin mereixeria, tard o d'hora, un llibre. Caldrà que els seus protagonistes, els que han passat per allà s'escriguin en majúscules. La Marta i l'Adytia són uns d'ells.
    Que visqui Renmin !
    Una abraçada.
    JoC

    ResponderEliminar