SHANGHAI. Avui fare publica una historia que vaig viure en primera persona a Shanghai fa un any, quan encara era un novell. El que en el seu moment va ser un mal trangul que em feia vergonya explicar, amb el temps s'ha convertit en una anecdota graciosa, que a mes serveix d'advertencia a tot aquell que vulgui venir a Xina.
Era un Dissabte a la nit. Com que nomes l'Alejandro i jo teniem ganes de marxa, vam decidir sortir els dos sols de festa. Mentre passejavem pel centre de Shanghai, encara forca d'hora, a la recerca d'una discoteca, dues xines bastant atractives ens van saludar i van proposar-nos d'anar a prendre una cervesa plegats. Al no tenir cap pla millor, vam acceptar encantats.
Despres d'una estona dins del local que ELLES van escollir, que d'altra banda semblava molt NORMAL, vam comencar a tenir les primeres sospites. El comportament de les dues noies, alguna frase fora de lloc i la inversemblanca de la situacio be ho mereixien. Les nostres hipotesis es van confirmar quan amb una pressa innecessaria van portar-nos el compte, que pujava a 800Y (100 euros). Evidentment, no estavem disposats a pagar tal quantitat de diners per un parell de cerveses i una tassa de te i quatre peces de fruita que ni tan sols haviem demanat.
L'Alejandro, molt habil, va dir que haviem d'anar al Banc a treure diners. Va ser dificil convence'ls, pero finalment van accedir. Un cop al carrer, de nou l'Alejandro va tenir una idea brillant: no haviem de sortir corrent a les primeres de canvi, sino actuar amb naturalitat i anar al Banc. A l'arribar al Banc mes proper amb dues cambreres del bar, jo els hi vaig assegurar que les nostres targetes de credit no funcionarien alla, i que haviem d'anar a un altre Banc mes enlla. Amb resignacio, i anticipant les nostres intencions, van demanar-nos que almenys paguessim la cervesa consumida. Pero ja era massa tard. Havien intentat estafar a les persones equivocades. Els dos vam sortir esprintant del lloc i no vam parar durant molta estona. Quan ja erem lluny i estavem segurs que ningu ens seguia, vam pujar a un taxi i vam desapareixer.
Aquella nit cap dels dos va disfrutar de la festa. El cor ens anava a mil per hora, i jo no podia treure'm del cap com havia pogut ser tan estupid de caure al seu parany. Nomes els hi vaig explicar als pares, pero avui ja estic preparat per fer-ho public. Perque considero que va ser una bona llico, una mes de la meva etapa a Shanghai.
La Monica i la Silvia, dues amigues de la Marta - la meva companya de pis - que han vingut aquests dies de turisme a Shanghai, han estat victimes d'aquest mateix engany. En el seu cas, un grup de cinc xineses les van convidar a tastar te. Tot anava sobre rodes fins que es van adonar que havien de pagar mes de 100 euros cadascuna...
Elles no son l'unic cas que conec de gent que ha estat victima d'un frau d'aquest tipus. De fet, cada cop conec mes experiencies reals d'amics o coneguts. Potser s'hauria de replantejar l'expressio "t'han enganyat com a un xino", no!!??
El mes gracios de tot, es que aquesta estafa te nom, i la coneixia abans que em passes!! Se la coneix com "El timo del te". Poc abans de volar a Shanghai, dos exalumnes de la UPC que havien estat visquent un any a la Xina, ens van donar un dossier amb consells de tota mena sobre el pais. I en ell se'ns advertia sobre aquest engany! La foto de dalt n'es la prova.
No hay comentarios:
Publicar un comentario