Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

sábado, 28 de enero de 2012

YANGSHUO

28.1.12

GUILIN. Despres de dormir 8 hores molt necessaries, aquest mati hem agafat un autocar direccio a Yangshuo, un poble de visita obligatoria quan es va a Guilin. Novament el temps ha estat ennuvolat i molt emboirat, pero tot i aixi m'ha semblat un lloc precios, ideal per desconnectar uns dies i tambe per entrenar amb bici gaudint del paisatge.


Com que no teniem clar el rumb a prendre, ens hem posat a caminar seguint el nostre instint. Hem acabat a la vora d'un riu, que amb el fred i la boira perdia l'encant pero que a l'estiu, pel que hem vist a les postals, ha de ser impressionant. En un dels camins de roques que hi havia sobre l'aigua, una dona molt intel.ligent s'ha posat a creuar-lo amb tacons. No se com ho ha fet pero no ha caigut a l'aigua, jo amb bambes ja he estat a punt de relliscar! Coses de dones...



A la tarda hem agafat un autobus al mateix Yangshuo que ens ha portat al peu d'una muntanya propera, anomenada "Moon Hill". Alla he fet les meves dues hores d'esport desitjades, ja que ens hem passat una bona estona escalant i grimpant per un terreny enfangat i relliscos. Ha valgut la pena per tenir aquestes vistes! Encara que repeteixo, llastima del temps...





Aquesta nena des de que ens ha vist no ha parat de riure i cridar: "Waiguoren! Waiguoren!", que en xines significa "Estrangers". Com ens ha dit la seva mare, era la primera vegada que veia gent no xinesa. Ha insistit molt en fer-se moltes fotos amb nosaltres, ha sigut molt divertit.


Per acabar, he de confessar que estic decepcionat. Ni a un poble tan maco com Yangshuo puc evitar veure el McDonalds. Com espatlla el paisatge...

Per cert, he refet completament l'entrada del blog d'ahir amb moltes fotos del que va ser el primer dia de viatge. No te perdua! Ho he pogut fer gracies a haver acabat a la recepcio d'un hotel de 5 estrelles robant la Wifi, despres d'una hora buscant un cafe amb internet sense resultat. Guilin es la ciutat sense internet!!

2 comentarios:

  1. Nil , gran descripció dels primers dies del vostre viatge, bones fotos i gran esforç per poder comunicar.
    Entre l'agraïment i l'enveja, molts ànims i energia per continuar !!!
    Una forta abraçada que et serveixi un xic d'abric.
    JoC

    ResponderEliminar
  2. Quina gràcia la nena! Jajajja
    Vols que et digui una cosa? Al meu poble NO hi ha McDonald's. .....

    ResponderEliminar