Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

miércoles, 25 de enero de 2012

QUE COMENCI L'AVENTURA

25.1.12

SHANGHAI. Dema a les 16.25h agafo un tren en direccio a Guilin, al sud de Xina. Sera l'inici d'un viatge de mes de 3 setmanes que em portara a veure Guilin i els seus voltants, Nanning, i tot Vietnam de nord a sud. Ahir vaig anar al Decathlon versio xina a comprar-me la tipica motxilla d'excursio, on no hi he posat gaire mes coses que un parell de mudes, xancletes, banyador i tovallola. Em recorda a les sortides que feia de petit amb l'esplai Shalom, amb la diferencia que llavors anava a Vilafranca del Penedes i ara vaig a un pais desconegut. Tambe en aquella epoca em passava el dia abans plorant perque no volia marxar, i avui friso per comencar l'aventura.

I es que, com dic, sera una aventura. De moment l'unic que tenim son aquests dos bitllets de tren: el de dema fins a Guilin i el de Guilin a Nanning d'aqui 6 dies. Dema es repetira la historia de l'anada a Beijing: 21 hores de tren en seients durs amb el tren mes barat que hi havia, i sense saber encara on dormirem quan arribem. M'agrada!


Per sort, marxo amb la tranquilitat de saber que quan torni tinc un lloc on dormir a Shanghai. Aquesta es la meva habitacio. De tant catala que soc, aquesta primera setmana al pis he dormit sense llencols i amb l'edredon dels antics llogaters, ja que fins dema al mati les alemanyes no em poden donar el seu i no en volia comprar un de nou per aquests pocs dies.





4 comentarios:

  1. Nil, quina vista més xula que tens des de la finestra de la teva habitació! espero que estiguis a gust en el teu nou pis i amb els nous companys.
    Un petó
    La mare

    ResponderEliminar
  2. Bon viatge pel Vietnam. Aquí una estrofa d'Itaca per que li donis el sentit que més t'agradi. I , realment un alicient, el pis que t'espera a la tornada. Potser també ens trobes a nosaltres.
    Una abraçada.
    JoC


    "Bon viatge per als guerrers
    que al seu poble són fidels,
    afavoreixi el Déu dels vents
    el velam del seu vaixell,
    i malgrat llur vell combat
    tinguin plaer dels cossos més amants.
    Omplin xarxes de volguts estels
    plens de ventures,
    plens de coneixences."

    ResponderEliminar
  3. Hola Nil des de Vilanova!!
    Estas fet un crac!! decidit; valent previsor!!ara marxes de viatge això és un "xollu" confirmo el que ja sabia, no hi ha res com la vida de l´estudiant!! jaja!!
    Una abraçada,
    Eva

    ResponderEliminar
  4. Nil, No saps com m'ho passo de bé llegint el teu blog. És com un llibre d'aventures però amb el protagonista conegut i estimat. T'admiro perquè et saps espavilar tan bé. Si jo a la teva edat hagués hagut de fer tot això que tu fas... Endavant. Veig que t'ho passes d'allò més bé i que aprens moltes coses sobretot a anar pel món, que és molt important. Molts petons i abraçades ELS AVIS BORRELL

    ResponderEliminar