NANNING. Un cop mes s'ha acomplert la Llei de Murphy: a diferencia de la darrera setmana, el dia s'ha despertat amb un Sol radiant a Guilin. Pero no hi ha hagut massa temps per disfrutar-lo, ja que ben d'hora ha sortit el tren cap a Nanning, on obviament el temps torna a ser ennuvolat i emboirat...A Nanning no hi ha res a fer, simplement esperar a creuar la frontera amb Vietnam. Pel que he vist des de l'autobus en direccio a l'hostal, es una ciutat lletja, bruta i sense cap mena d'ordre.
A l'hostal ens hem retrobat amb l'Olau, que ha estat gairebe 20 dies viatjant sol per Xina. L'admiro, i ja m'estic pensant dates per fer jo el mateix en el futur proxim.
...
El primer dia del viatge vaig fer una aposta amb l'Oriol que no menjaria Oreos ni cap altre tipus de galetes durant tot el viatge. Els diners que ens juguem es el del menys, en el fons ho faig per mi, per intentar menjar millor. Amb el que no comptava es amb el Manu, que des de que s'ha enterat de l'aposta tot el dia esta menjant Oreos i oferint-me'n. Fins i tot es guarda els papers i me'ls enganxa a sobre el meu llit de l'hostal!!
Divertit això de superar tempatacions durant el viatge. Em recorda Ulises ressistint a la seducció de les sirenes. Ja veus que amb Itaca no anava tan desencaminat. Ara atents a possibles cíclops que podeu trobar a Vietnam. (:-).
ResponderEliminarPoques novetats desde Barcelona: més Spanair i més aturats que mai.
Demà comencem febrer, el mes de la nostra retrobada.
Fins aviat i energia.
Una abraçada.
JoC