Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

sábado, 14 de enero de 2012

DESCOBRINT HANGZHOU

14.1.12

HANGZHOU.


La hipotesi sobre el meu malestar ahir era correcta. En tot el dia nomes vaig menjar un menu del McDonalds, que em va fer estar primer congelant-me al llit i despres suant tota la nit. He dormit mes de 12h, pero m'he despertat be. He menjat arros blanc, begut molta aigua i ara ja estic recuperat.

El que segueix igual es el clima, amb una pluja constant i molt fred (-4 graus). I jo, que segueixo sense roba d'abric, m'he hagut de conformar amb 5 capes de samarretes i polos i uns guants. Com que ja havia perdut la tarda d'ahir i el mati d'avui, li he dit a l'amiga que m'esta fent de guia d'anar als llocs mes importants. I el que ocupa el primer lloc de la llista es el West Lake, un llac enorme amb un paisatge idil.lic.



Despres hem anat a un dels carrers mes antics de la ciutat i tipic xines, amb botigues a banda i banda. Avui no hi havia gaire gent perque estava plovent, pero es veu que en dies normals gairebe no es pot caminar.


Despres de menjar uns fideus xinos torno a ser a l'hotel, on em trobare amb el Tim, l'alemany amb qui he vingut a aquest poble. Be, en realitat no es un poble, ja que hi viuen 8 milions de persones, pero a l'estar a Xina i venint de Shanghai no puc evitar dir-li poble.

El que mes m'ha sorpres de Hangzhou fins ara, la mala gestio del transit. S'estan construint 10 linies de metro, que estaran acabades l'any que ve, pero fins llavors els unics mitjans de transport son el taxi i l'autobus. Tot i aixi, no hi ha gaires taxis, i com que tothom va desesperat per trobar-ne un - mes en dies de pluja - s'acaba convertint en missio impossible. I el fet de no haver-hi metro provoca un estat permanent de transit molt dens. Per sort, aquesta imatge de Hangzhou contrasta amb la del seus multiples llacs i parcs.


1 comentario:

  1. Hola Nil!!
    Com? 8 milions de persones en un poble?? si ens podrien construir un, de poble, per a tots els catalans!! i encara i viuríem amples! xD
    El llac sembla molt bonic, però sembla que faci molt de fred.. no t'encostipis eh, amb aquesta sudadera que sembla que no hagi d'abrigar...

    Que vagi molt bé!! :)
    Clara Canyís Cabutí

    ResponderEliminar