Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

martes, 17 de enero de 2012

D'AQUI NO MARXO SENSE UN PIS QUE EM CONVENCI

17.1.12

SHANGHAI. Com avancava en entrades anteriors, ahir vaig iniciar la recerca de pis a Shanghai. Em mudare amb el Santi i l'Adria, dos nois que ara estan a Barcelona i venen a principis de Febrer.

Llogar un bon pis a Xina, i mes sol, no es una tasca facil. L'obstacle mes important es el de l'idioma, i per aixo el primer que vaig fer es contactar amb companys de classe perque m'acompanyessin. Al final m'ha acompanyat el Lin, amb qui hem anat al barri desitjat i hem entrat a una desena d'agencies de lloguer (al carrer n'esta ple).

Ahir no va anar gaire be, i es que al problema de l'idioma s'afegeix el de les dates actuals. S'esta acostant l'any nou xines, i per aquestes dates tothom torna al seu poble natal per estar amb la familia. Molts propietaris de pisos no estan a Shanghai i, per tant, el seu pis no esta en oferta aquests dies.

Avui tenia pinta de seguir pel mateix cami, pero ahir abans d'anar a dormir em vaig dir a mi mateix que l'endema trobava un bon pis si o si. Despres de tres hores mes de recerca aquest mati, la situacio no pintava gens be, pero he seguit insistint i al final he trobat el que crec que es un xollo: un pis a una zona millor de la que m'esperava, que per dins no esta gens malament, a una planta elevada com volia (18), i amb un preu molt rebaixat (fins i tot menys de l'objectiu que tenia en ment). Aixo si, he hagut de regatejar una bona estona amb el venedor i dir-li mil coses per convence'l.

Al final, i despres de fer un pagament inicial simbolic que si em tires enrere em tornarien (als xinos els hi agrada molt tenir diners, encara que sapiguen que l'endema amb un simple "no" meu ja no els tindran), he firmat una mena de precontracte. I es que un dels motius pels quals el preu del pis me'l baixaven substancialment era el d'avancar aquests diners i dema, en el cas de quedar-me'l, avancar 4 mesos.


Puc assegurar que no estic estudiant ni la meitat del que feia a Barcelona, pero en dies com avui he apres mes del que alla aprenia en una setmana qualsevol. Aquesta foto l'he fet durant la visita al possible futur pis.

2 comentarios:

  1. Hola Nil! el pis sembla estar molt bé!! espero que et vagi bé i si no és aquest, que en trobis un de bo per tu! :)

    Que vagi molt bé, sort!
    Clara Canyís Cabutí

    ResponderEliminar
  2. Nil,
    sens dubte, i per tot el que em vas anar explicant, una bona adquisició. T'el mereixies.
    Que el disfruteu !!!
    JoC

    ResponderEliminar