SHANGHAI. Que important es tenir il·lusions a la vida. Malauradament, jo ara no en tinc. M'aferro al que puc, a petitissimes dosis d'alegria per tal de tirar endavant. Ni que sigui a un plat d'espaguetis amb salsa pesto. Pero fins i tot al menjar penso en ella. I per primer cop a la meva vida estic desganat!! Us ho podeu creure? Jo, Nil Cabutí, no disfruto del menjar! Increible...
Un cop mes, l'esport esta sent la meva salvacio, pero segueix sense ser suficient. No me la trec del cap, i en molts moments del dia em sento perdut, sense anima, sense trobar sentit a res.
I, per si no fos suficient, la tesina em te cada cop mes amoinat. Tot i que la part teoria la tinc molt avançada, la practica segueix malament...
L'unica ocasio en que he sortit de casa que no sigui per anar al gimnas o a donar classe va ser ahir per acompanyar l'Adrien, el meu company de pis frances, a registrar-se a la comissaria del barri. Segueixo sense acceptar la realitat...
Hola Nil des de Vilanova!!
ResponderEliminarHores baixes pel que llegeixo a la recta final d´aquest projecte personal de dos anys. Vas venir a estudiar i t´has enamorat lluny de casa, de la familia i els amics i segurament per això has tingut la necessitat d´expressar-ho en aquest espai.
Sorpresa si, no ho puc amagar a més quan expliques que l´únic motiu són les peles i això si que no pot ser, jo personalment no ho havia notat en cap moment, sortides , festes, comilones i gimnàs i tot això val pistrinquis, espero que l´estat anímic millori, segurament no podem saber com acabarà la relació amb la Seraphine però espero i desitjo que els calerons no siguin el motiu.
Deixem fer-hi una mica de broma,has de trencar la llegenda urbana de que els catalans som de la virgen del puño, jaja!!!
Una abraçada,
Eva Cabutí
mira Nil lo bo de la nit i al dia és que per bé o per malament, lo que ahir va ser demà no sabrem que serà, però lo que és segur és l'avui!!
ResponderEliminardisfruta del present... amb il·lusió!!