Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

viernes, 23 de noviembre de 2012

MATINS.SI MATINS.NO

24.11.12


SHANGHAI. Com anunciava ahir, aquesta passada matinada vaig apareixer per primera vegada a la televisio publica de Catalunya. I ho vaig fer per la porta gran: a 8TV al programa de Josep Cuni, entrevistat per ell en persona!!




Tot va anar molt rapid. Minuts despres que li dones permis a la meva mare per donar a 8TV la meva informacio de contacte, rebia una trucada de la televisio catalana, on se'm demanava esperar un parell d'hores fins a sortir en directe al programa. A Shanghai aixo significava esperar fins les 3 de la matinada! Pero l'espera es va fer molt curta, ja que calia preparar-se per l'ocasio: una dutxa rapida, un rentat de dents, la substitucio del pijama per un polo, o la comunicacio de l'esdeveniment a amics i familiars van ser algunes de les tasques obligatories. 




Estava molt nervios, no perque m'haguessin de veure centenars de milers de catalans en directe, sino pels amics i familiars que fa mes d'un any que no veig i que se que estaven pendents de la pantalla. Per molts d'ells era el primer cop que em podien observar en directe despres de molt temps.




Pero des del moment que vaig sentir el Cuni pronunciar el meu nom, tots els nervis van desapareixer. I llavors va ser com estar parlant per telefon amb un desconegut que em feia preguntes sobre per que no havia pogut exercir el meu dret a vot. Al final em vaig quedar amb ganes de mes i tot! Ni tan sols em van deixar dir adeu!


1 comentario:

  1. Hola Nil des de Vilanova!!!
    Si si, jo vaig ser una de les que gràcies a la trucada que em va fer el pare vaig poder seguir-te i no tan sols jo, sino que com que em feia il.lusió també en vaig fer difussió entre la familia vilanovina i amics meus! ho vas fer molt bé , a mi tot i no ser-ne la protagonista també se´m va fer curt i també vaig trobar a faltar el comiat però bé diuen que la tele això ja ho té, moltes hores per uns quants minuts!!!
    Si la teva i altres queixes serveixen per poder tocar el crustó a qui correspongui doncs benvingut i esperem que pel bé i la salut de la democràcia el no poder votar no es torni a produir en properes eleccions.
    Una abraçada,
    Eva Cabutí

    ResponderEliminar