Com sol dir un amic meu, "un viatge de 1.000 milles comença amb un sol pas". I us preguntareu, quins són els motius que porten a donar aquest pas? Són molts i no acabaria mai si els hagués d'esmentar tots. Però us diré el més important. La idea d'haver d'estar tota la vida preguntant-me què hagués passat si hagués anat a viure un parell d'anys a la Xina no la podia soportar. Oportunitats com aquesta només passen un cop a la vida, i no la vaig deixar escapar.

Sóc Nil Cabutí Borrell, un català que ara viu i treballa a Singapur i que va realitzar una doble titulació d'Enginyeria de Camins UPC - Tongji University a Shanghai entre el setembre del 2011 i l'agost del 2013. Aquí he deixat constància de les anècdotes, vivències i pensaments que em van envair al llarg dels dos anys tan intensos que vaig viure a Àsia, i també un resum de la tornada èpica en bicicleta des de Teheran a Barcelona. Asseieu-vos, relaxeu-vos, i disfruteu.

martes, 6 de noviembre de 2012

DE MANILA A BORACAY

06.11.12


MANILA, FILIPINES.




Les ultimes hores han estat de les mes cansades que recordo. Ahir Dilluns m'aixecava a les 7 per anar a classe, passava la tarda preparant la motxilla i ultimant detalls, i a ultima hora del dia anava a l'aeroport per passar la nit volant cap a la capital de Filipines, Manila. 






Hem arribat a Manila avui a les 6 del mati. Sense poder dormir a l'avio durant tot el trajecte, hem passat la jornada visitant la capital. Es tracta d'una ciutat molt caotica, en la meva opinio similar a Vietnam. Tot i aixi, la seva fisonomia, clima i ambient m'ha evocat mes a El Caire. D'altres parlaven de semblances amb Cuba. 






La calor i la humitat hi son extremes. La temperatura ronda els 30 graus, i permanentment hi ha una capa d'aigua i suor sobre la meva pell. Crec que mai havia estat en un lloc tan humit. A mes, venint de Shanghai, on aquests dies el fred comenca a apretar, aquesta sensacio s'ha exagerat encara mes.




Filipines va ser colonia espanyola fins fa aproximadament 100 anys, quan els darrers soldats que ocupaven el pais asiatic van ser expulsats a patades pels locals. Igual que amb la resta d'indrets colonitzats en la seva epoca daurada, Espanya va fracassar, com porta fent en gairebe tots els ambits en els darrers anys. 






El fet que fos colonia espanyola, comporta que avui dia moltes paraules de l'idioma que parlen els autoctons siguin identiques o semblants al Castella. D'igual forma, a tot arreu s'hi poden veure noms de carrers, restaurants, Universitats, etc., en la nostra segona llengua.




El grup de viatge, impressionant. Mes pinta de guiris no podem fer! Som els cinc Camineros novatos que han vingut a fer el mateix programa que jo, l'Olau i l'Alejandro, dos madrilenys, l'Helena, la Judith i jo. En total 12! I en principi dema s'afegiran quatre madrilenys mes.






Com deia abans, estic esgotat. Sense haver dormit gairebe res durant les darreres 48 hores, qualsevol parada durant el passeig per Manila ha estat valida per reposar una estona. I mes dins d'una Esglesia, que s'hi esta molt fresc!!










No se si aquest accident algun dia va ser real o si es simple decoracio dels carrers de Manila. En qualsevol cas, com a bon guiri, li havia de fer una foto! 






"Juan cards", anunciades per tot arreu a Manila. No se a vosaltres, pero a mi amb aquest nom no m'inspiren gaire confianca...




I aixo es el que estic veient ara mentre actualitzo el Bloc: una preciosa posta de Sol des de l'aeroport de Manila. No havent-ne tingut prou amb un vol, ara n'agafo un altre cap a l'illa de Boracay, per passar la nit en un dels llocs mes turistics de tot Filipines. A la recerca de platges paradisiaques!!


1 comentario:

  1. Bon report per ser el primer dia.
    M'ha agradat molt l'estil literari que has escollit per fer els comentaris de tot allò que vas veient o, més ben dit, observant.
    A gaudir dels propers dies GUIRIS!!!
    JoC

    ResponderEliminar